Revistes i llibres
En aquest apartat es mostren els llibres, i els articles que he publicat en revistes tant de divulgació com de ciència en l’àmbit nacional, estatal o internacional. Les publicacions de ciència se centren en la paleogenòmica i l’ecologia marina, mentre que les publicacions de divulgació abarquen diferents àrees com la genealogia, la filosofia de la ciència, l’alpinisme, l’urbanisme, la lingüística, l’educació, l’antropologia, la història natural, el canvi climàtico o la tecnologia.
“Understanding evolution through genomic analysis of extinct species”
 |
Tesi doctoral a la UPF dirigida pel Dr. Carles Lalueza-Fox Segons les estimacions, al llarg dels 3,500 milions d’anys transcorreguts d’ençà de l’aparició de la vida, la Terra ha estat habitada per uns 4,000 milions d’espècies diferents, de les quals el 99.99% ja s’han extingit. L’extinció és un procés fonamental en l’evolució. Tradicionalment les espècies extingides han estat estudiades per paleontòlegs a partir de les restes fòssils. Amb el sorgiment de la paleogenòmica s’ha produit una veritable revolució en l’estudi evolutiu. En aquesta tesi recuperem el genoma nuclear complert de dues espècies extingides la cotorra de Carolina (Conuropsis carolinensis), distribuida pel sud est dels EUA i extingida el 1918, i la papallona Xerces Blue (Glaucopsyche xerces) originària de les dunes costaneres de San Francisco i extingida el 1941. També recuperem el genoma nuclear i mitocondrial parcial de la rata gegant de Tenerife (Canariomys bravoi), una espècie endèmica de Tenerife (Illes Canàries) que es va extingir després del segle IV aC. Gràcies a l’ADN antic hem pogut dur a terme filogènies precises de les tres espècies, analitzar possible signes d’erosió genètica, explorar la funcionalitat d’alguns gens, estimar la taxa evolutiva i reconstruir la història demogràfica, per tal de dilucidar la dinàmica de la davallada poblacional. En definitiva, hem donat resposta a qüestions adaptatives específiques i hem millorat la nostra comprensió de l’extinció mediada pels humans. |
“Genetic data from the extinct giant rat from Tenerife (Canary Islands)…”
 |
Article a la revista Biology Letters Article publicat juntament amb Toni de-Dios, Sergi Civit, Laia Llovera, Alejandro Sánchez Gracía, Esther Lizano, Juan Carlos Rando, Tomàs Marquès-Bonet, Gael J. Kergoat, Isaac Casanovas-Vilar i Carles Lalueza-Fox, en el volum 17 (12) de la revista Biology Letters, el desembre de 2021. L’estudi recupera, per primera vegada, ADNmt de la rata gegant de Tenerife (Canariomys bravoi) extingida fa més d’un mil·leni. Amb aquestes dades es determina el seu parentiu amb l’actual rata africana (Arvicanthis niloticus), s’estima una taxa d’increment de la mida corporal molt superior a l’observada en mamífers no insulars, i es calcula la divergència fa uns 650.000 anys. |
“50 preguntes i respostes per a tothom”
 |
Llibre publicat per ed. Baula, amb il·lustracions de Cristina Losantos, 2020 Què va ser primer, l’ou o la gallina? Per què la ceba ens fa plorar? Què vol dir trencar la barrera del so? El gel dels icebergs és dolç o salat? Com es calcula la numeració de les sabates? Què és la pluja àcida?
Les preguntes i respostes són un poderós motor per a l’aprenentatge. El llibre n’inclou 50, però n’hauria pogut incloure 500, 5.000, 50.000 o 500.000, i continuaríem ben lluny de saber-ho tot.
Després de Curiositats del món natural per a tothom, aquesta és la segona obra de l’autor publicada en la mateixa col·lecció. Podeu veure’n ressenyes a infok, a la secció de Dani Jiménez al Tot es mou i al blog de la booktuber Mixa |
“Evolutionary history, genomic adaptation to toxic diet, and extinction of the Carolina Parakeet”
 |
Article a la revista Current Biology Article publicat per Pere Gelabert, Marcela Sandoval-Velasco, Aitor Serres, Marc de Manuel, Pere Renom, Ashot Margaryan, Josefin Stiller, Toni de-Déu, Qi Fang, Shaohong Feng, Santi Mañosa, George Pacheco, Manuel Ferrando-Bernal, Guolin Shi, Fei Hao, Xianqing Chen, Bent Petersen, Remi-André Olsen, Arcadi Navarro, Yuan Deng, Love Dalén, Tomàs Marquès-Bonet, Guojie Zhang, Agostinho Antunes, M. Thomas P. Gilbert i Carles Lalueza-Fox, en el volum 30 de la revista Current Biology, el gener de 2020. A causa de la seva rellevància, ha estat destacat a la portada amb la il·lustració del naturalista nord-americana de segle XIX John J. Audubon. Descarregar l’article “Evolutionary history […] Carolina parakeet” en PDF |
“Una finestra a la ciència”
 |
Article a la revista Treballs de la Societat Catalana de Biologia Article publicat al volum 68 (2017-2018), l’estiu del 2019. El programa de divulgació científica de la Televisió de Catalunya (TVC) Quèquicom fa prop d’onze anys que està en antena. Durant aquest període ha emès gairebé tres-cents capítols dedicats als temes més diversos i s’ha consolidat com un programa de referència al país, tant en el món de la ciència com de l’ensenyament. Ha rebut una bona colla de reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Comunicació i el Premi Òmnium de Comunicació 2016, la Placa Narcís Monturiol 2009, i el Premi Boehringer Ingelheim de periodisme en medicina 2008, 2009 i 2015. El seu mèrit principal ha estat saber adaptar els conceptes científics al llenguatge audiovisual d’una manera entenedora i atractiva. |
“Obsolescència programada”
 |
Article a la revista Sàpiens Article publicat al volum 197 de la revista Sàpiens, l’agost de 2018. Per què conformar-se a tenir clients que compren una sola vegada podent-los tenir comprant tota la vida? Aquesta és la premisa amb què treballen avui els fabricants de determinats productes, una pràctica més antiga del que pensem. |
“El litoral recuperat del Barcelonès”
 |
Article a la revista Descobrir Catalunya Article publicat en el número 243 de la revista Descobrir Catalunya, el maig de 2018. S’il·lustra amb fotografies de Jordi Play. Pesca artesanal, platges privilegiades per al bany, activitats nàutiques… La costa del Barcelonès ha reviscut en les últimes dècades, tant per damunt com per sotes les aigües. Descarregar l’article “El litoral recuperat del Barcelonès” en PDF |
“Curiositats del món natural per a tothom”
 |
Llibre publicat per Ed. Baula, amb il·lustracions de Cristina Losantos, 2018 – El cavall de Troia era un cavall de fusta o era un vaixell? Trobareu la resposta d’aquestes preguntes i de moltes més en aquest llibre. |
“Les paraules que no s’endú el vent”
 |
Pròleg del llibre Forquilla Badalona 2017 Pròleg del 5è llibre Forquilla Badalona, editat per una associació de restauradors badalonins per la diada de Sant Jordi. |
“Sant Jordi i el drac. Del mite a la zoologia”
 |
Article a la revista Mètode Article publicat al número 81 de la revista de divulgació científica Mètode, la primavera de 2014. Descarregar l’article “Sant Jordi i el drac” en PDF Descarregar l’article en castellà “San Jorge y el dragón” en PDF |
“Paisajes de la paella”
 |
Article a la revista Journal of Feelsynapsis Article publicat al número 14 de la revista de divulgació científica en castellà, online i completament gratuïta Journal of Feelsynapsis, el març de 2014. Descarregar l’article “Paisajes de la paella” en PDF Descarregar l’article en anglès “The landscapes of paella” en PDF |
“Homo Philologus”
 |
Article a la revista Journal of Feelsynapsis Article publicat al número 8 de la revista de divulgació científica en castellà, online i completament gratuïta Journal of Feelsynapsis, el gener de 2013. |
“Migració i reproducció: el cas de la família Renom”
 |
Article a la revista Arraona Article publicat al número 33 de la revista Arraona de l’Arxiu Històric de Sabadell el desembre de 2012. Descarregar l’article “Migració i reproducció: el cas de la família Renom” en PDF |
“Metàfora i ecologia”
 |
Article a la revista Omnis Cellula Article publicat juntament amb Simone Mariani en el número 28 de la revista Omnis Cellula, el juny de 2012. La metàfora no és només una figura retòrica; sensu lato, és l’eina més potent per construir el pensament simbòlic. Es basa en l’analogia: un mot que expressa literalment una cosa s’utilitza per manifestar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella; per tant, serveix per crear nous significats. Totes les ciències, en crear nous coneixements, usen la metàfora per sistema, però l’ecologia, basada sobretot en la síntesi, és especialment metafòrica. |
“Els badius de Badalona. Un arxipèlag verd”
 |
Article a la revista Descobrir Catalunya Article publicat en el número 168 de la revista Descobrir Catalunya, el maig de 2012. S’il·lustra amb boniques fotografies d’Albert Lleal. Moltes cases del nucli històric de Badalona tenen uns patis interiors que reben el nom de “badius”. Són espais particulars que acullen una fauna i una flora sorprenents i configuren illes verdes enmig d’un mar de maons, formigó i asfalt. Descarregar l’article “Els badius de Badalona. Un arxipèlag verd” en PDF |
“Characterization of soils beneath a Posidonia oceanica meadow”
 |
Article a la revista Geoderma Article publicat per O. Serrano, M.A. Mateo, P. Renom i R. Julià al número 185-186 (2012) de la revista Geoderma. L’estudi d’un testimoni de 475 cm de longitud (que comprèn 4316 anys) mostrejat en una praderia de Posidonia oceanica a la badia de Portlligat (Mediterrani nord occidental), ha permés fer la primera descripció detallada del sòl situat sota aquesta herba marina endèmica. Descarregar l’article “Characterization of soils beneath a Posidonia oceanica meadow” en PDF |
“Aprendre ensenyant”
 |
Article al llibre Jornades Científiques Article publicat el 2011 en el llibre commemoratiu de les XXV Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari de Badalona. Repassa molt breument la història dels mètodes d’ensenyament i destaca l’originalitat i l’encert dels treballs de recerca com a eina educativa complementària a les classes magistrals. Les Jornades Científiques de Badalona consisteixen en una exposició pública dels treballs d’investigació duts a terme per l’alumnat de la ciutat i de les poblacions veïnes. Amb tots els resums dels treballs presentats en cada edició es publica el llibre de les Jornades. Aquesta edició compta, a més, amb la col·laboració de vint articles breus de persones que han participat en les Jornades al llarg dels seus 25 anys d’història. |
“Un tsunami improbable”
 |
Article al diari Línia Badalona Article publicat al diari local Línia Badalona el dijous 28 de març de 2011 (número 20). Pocs dies després del tsunami que va assolar les costes del Japó, s’analitza la relació que hi ha entre la freqüència i la magnitud de les pertorbacions d’origen natural com incendis forestals, aiguats, sequeres, grans nevades, impactes de meteorits, terratrèmols, erupcions volcàniques, o tsunamis. S’estima que tsunamis com el del Japó es donen cada 1.000 anys. |
“Som graminívors els humans? Una aproximació paremiològica a la qüestió”
 |
Article a la revista Teca Article publicat el 2011 a la revista TECA (Tecnologia i Ciència dels Aliments) de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació. Per mitjà de la paremiologia quantitativa, és a dir, de la categorització i quantificació sistemàtica dels proverbis es demostra que el nostre llenguatge conté un nombre dominant d’expressions populars referides als cereals i especialment al pa. A més, es detecta una correlació significativa entre els refranys i la composició dietètica de la cuina mediterrània catalana. |
“Mont Blanc – Museu de ciència”
 |
Article a la revista Vèrtex Article publicat el 2011 a la revista Vèrtex (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya), número 236 (Maig-Juny). Visió transversal de l’alta muntanya a partir de la meva experiència personal en una ascensió al cim més alt d’Europa Occidental, el Mont Blanc, de 4.810 m. Tracto temes com la geologia glacial, el canvi climàtic, la meteorologia, la fauna i la flora, la química, i la fisiologia humana en altitud. Descarregar l’article “Mont Blanc – Museu de ciència” en PDF |
“Seasonal response of Posidonia oceanica to light disturbances”
 |
Article a la revista Marine Ecology Progress Series Article publicat per O. Serrano, M.A. Mateo i P.Renom en el número 423 (2011) de la revista Marine Ecology Progress Series. Els efectes dels canvis en la irradiància incident en una praderia de Posidonia oceanica van ser investigats estacionalment a la badia de Portlligat (Mediterrani nord occidental), per mitjà d’experiments in situ d’ombrejat. Descarregar l’article “Seasonal response of Posidonia oceanica to light disturbances” en PDF |
“Long-term stability in the production of a NW Mediterranean Posidonia oceanica“
 |
Article a la revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology Article publicat per M.A. Mateo, P. Renom i R.H. Michener al número 291 (2010) de la revista Palaeogeography, Paleoclimatologia, Paleoecologia. A partir d’uns experiments d’ombrejat in situ en una praderia de P. oceanica s’han trobat les relacions entre el quocient dels isòtops estables del carboni (δ13C) dels teixits de la planta, la producció foliar neta, i la irradiància. Aquestes funcions s’han utilitzat posteriorment per reconstruir la llum incident i la producció neta a partir del δ13C dels detritus continguts en un testimoni procedent d’una mata mil·lenària de P. oceanica. |
“Posidonia y cambio climático”
 |
Article a la revista Investigación y Ciencia Article publicat juntament amb Miguel Ángel Mateo a la revista Investigación y Ciencia, al número de febrer de 2010. A partir de la composició isotòpica de carboni i la producció foliar s’ha reconstruït la història d’una praderia de Posidonia en el transcurs dels últims 1200 anys. |
“Le praterie sottomarine”
 |
Article al llibre Il Parco Regionale della Maremma e il suo territorio El Parc Regional de la Maremma, a la Toscana italiana, va celebrar l’any 2005 el trentè aniversari de la seva creació amb la publicació del llibre Il Parco Regionale della Maremma e il suo territorio, l’any 2007. El llibre dedica una primera part al context geogràfic, una segona part a la biodiversitat animal, una tercera a la dinàmica entre el mar i la terra, una quarta a la història humana i la tradició i una darrera part a la gestió. La tercera part inclou un article de P. Renom, M.A. Mateo i J. Romero sobre les praderies submarines. |
“Visita virtual al Parc Natural dels Ports”
 |
CD publicat pel Dept. de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya Director de continguts d’una obra col·lectiva duta a terme per l’empresa Calidos. Tecnologia Quick Time VR. 2002-2003. Descripció de la fauna, la flora, la geologia i la història del parc natural. També inclou una desena d’itineraris que permeten visitar-lo virtualment a diferents èpoques de l’any per mitjà de fotografies panoràmiques interactives de 360º. |
“Protecting the seagrass biome: report from the traditional seagrass knowledge working group”
 |
Article al Bulletin of Marine Science Article publicat per S. Wyllie-Echeverría, K. Gunnarsson, M.A. Mateo, J.A. Borg, P. Renom, J. Kuo, A. Schanz, F. Hellblom, E. Jackson, G. Pergent, C. Pergent-Martini, M. Johnson, J. Sánchez-Lizaso, C.F. Boudouresque i K. Aioi. Aquest grup plurinacional forma el Traditional Seagrass Knowledge (TSK) Working Group. Els objectius d’aquest grup són: (1) recopilar informació i dades que descriguin l’ús tradicional de les espècies d’herbes marines a cadascun dels països de procedència dels científics, (2) transfererir informació i dades a la School of Marine Affairs, University of Washington (USA), per a l’anàlisi i síntesi, i (3) publicar conjuntament els resultats del projecte a finals de 2003. |
“La Mediterrània, una mar de déus, el seu estudi, una tasca d’herois”
 |
Article a la revista Cooperació Catalana Article publicat al número 244 de la revista Cooperació Catalana el maig de 2002, i guardonat amb el 1r Premi Albert Pérez Bastardas d’articles periodístics de coneixement i la protecció del medi ambient, atorgat per la Fundació Roca i Galès a Barcelona durant l’any 2002. Descarregar l’article “La Meditarrània, una mar de déus, el seu estudi, una tasca d’herois” en PDF |
“Els prats submarins de posidònia” (Conte i guia pedagògica)
 |
Conte publicat per la Generalitat de Catalunya, amb il·lustracions de Toni Llobet, 2001 La història, inspirada en la Odissea, relata com un noi anomenat Ulisses es fa amic d’un peixet ben curiós, i viu un seguit d’aventures que li permeten aprendre què és la posidònia, com són els prats submarins de posidònia, quins organismes hi viuen, quins problemes ambientals presenta i com s’utilitzava tradicionalment. Al final del conte hi ha un quadern on s’expliquen diversos aspectes sobre la posidònia, com ara l’origen, la reproducció, la distribució, la classificació, el cicle anual, i les relacions tròfiques en l’ecosistema que constitueix. El conte, escrit originalment en català, s’ha traduit al castellà, el francès i l’àrab. Descarregar el conte en català “Els prats submarins de posidònia” en PDF Descarregar el conte en castellà “Las praderas submarinas de posidonia” en PDF Descarregar el conte en francès “Les herbiers sous-marins de posidonie” en PDF Descarregar el conte en àrab ” معشّبات البوزيدونيا البحريّة ” en PDF |
 |
Guia pedagògica Tota la informació continguda en el conte, serveix de base per desenvolupar les activitats proposades a la guia pedagògica. Els continguts de la guia s’insereixen principalment en l’àrea de ciències naturals, però també en altres àrees com ciències socials, llengua, matemàtiques o educació física, gràcies a un enfocament transversal de les diverses assignatures. La guia està adreçada al cicle superior de primària i a l’ESO. Consta de dos quaderns: el de l’alumnat, amb les activitats proposades, i el del professorat, amb les activitats resoltes, informació complementària i un CD amb el PDF del quadern de l’alumnat, de manera que es poden imprimir només les activitats que es vulguin treballar a l’aula. Descarregar la guia pedagògica “Els prats submarins de posidònia” en PDF |
“Measurement of seagrass production using 13C stable isotope compared with classical O2 and 14C methods”
|
Article a la revista Marine Ecology Progress Series Article publicat per M.A. Mateo, P. Renom, M.A. Hemminga i J. Peene al número 223 (2001) de la revista Marine Ecology Progress Series. Les taxes d’incorporació de carboni en Zostera marina L. es van mesurar utilitzant l’isòtop estable del carboni 13C com a traçador metabòlic. Aquest mètode es va comparar amb els mètodes clàssics de l’O2 i el 14 C en experiments de microcosmos. |
“An unexplored sedimentary record for the study of enviromental change in mediterranean coastal enviroment: Posidonia oceanica (L.) Delile peats”
 |
Article als prooceedings of the International Conference Article publicat per M.A. Mateo, P. Renom, R. Julià, J. Romero i R. Michener als proceedings of the International Conference on the Study of Environmental Change Using Isotope Techniques, celebrada a Viena del 23 al 27 abril de 2001. L’herba marina endèmica de la Mediterrània Posidonia oceanica conjuga dues característiques inusuals que permeten la reconstrucció de la història passada de la planta en dues escales de temps diferents. D’una banda, l’estudi de les beines de les fulles que romanen unides als rizomes després de l’abcisió (lepidocronologia), permet diferenciar fins a 30 cicles anuals. D’altra banda, la datació per radiocarboni dels dipòsits similars de la torba, constituits per rizomes i arrels de Posidonia oceanica (“mates”), revel·la un registre orgànic cronològicament ordenat que abasta diversos milers d’anys. |
“Els herbassars de Posidonia oceanica“
 |
Article a la revista Depana en Acció Article publicat conjuntament amb Javier Romero al número 18 de la revista Depana en Acció, a l’estiu del 2000. Descarregar l’article “Els herbassars de Posidonia oceanica” en PDF |
“Assessing temporal variability in the carbon balance of the seagrass Posidonia oceanica (L.) Delile”
 |
Article a la revista Biologia Marina Mediterranea Article publicat juntament amb M. Pérez, T. Alcoverro, M. Manzanera i J. Romero. Forma part de la Fouth Proceedings of International Seagrass Biology Workshop, que va tenir lloc a Còrsega del 26 setembre al 2 d’octubre de 2000. Es van estimar els guanys i pèrdues de carboni de la fanerògama marina mediterrània Posidonia oceanica per obtenir un balanç de carboni de la planta en diferents escales de temps. El model es basa en el coneixement de les relacions fotosíntesi-irradiància (PI) per a diferents classes d’edat, i les demandes respiratòries de diferents parts de la planta. També se li introdueixen les dades de radiació solar incident i terbolesa de l’aigua, registrada en el lloc d’estudi des de 1990. |
“Network for seagrass monitoring at the Catalan coast”
 |
Article a la revista Coast Line Article publicat conjuntament amb en Javier Romero a la revista Coast Line. Special issue: the Mediterranean, al febrer del 1999. Descarregar l’article “Network for seagrass monitoring at the Catalan coast” en PDF |
“Xarxa de vigilància dels herbassars de fanerògames marines”
 |
Article a la revista L’Atzavara Article publicat juntament amb Javier Romero al número 8 de la revista l’Atzavara, l’any 1999. Explica que la Xarxa de Vigilància dels Alguers és una iniciativa, nascuda de la col·laboració entre la Direcció General de Pesca Marítima de la Generalitat, l’Escola del Mar de Badalona i el Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i pretén establir una sèrie de punts de control o estacions, distribuïdes al llarg de tot el litoral català, per tal de poder avaluar l’estat biològic d’un nombre representatiu de praderies de fanerògames marines i determinar-ne la seva evolució en el temps. Descarregar l’article “Xarxa de vigilància dels herbassars de fanerògames marines” en PDF |
“Xarxa de vigilància dels herbassars de fanerògames marines”
 |
Article al butlletí Catalunya Rural i Agrària Article publicat amb Javier Romero al número 46 (juny del 1998), de Catalunya Rural i Agrària, un butlletí d’informació del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Descarregar l’article “Xarxa de vigilància dels herbassars de fanerògames marines” en PDF |
“Xarxa Informacions”
 |
Butlletí de la Xarxa de Vigilància dels Alguers Edició del butlletí mensuals Xarxa Informacions, enviat a més de 450 subscriptors, en el marc de la Xarxa de Vigilància dels Alguers. Tenia l’objectiu de subministrar un flux d’informació periòdic a tots els submarinistes voluntaris que participaven en el projecte. Es van publicar un total de 35 números des del Maig del 1998 fins al Desembre del 2001. Butlletins del 1 al 12: descarregar.zip |
“Coloración anómala en un individuo de Rana perezi en la provincia de Girona”
 |
Article al Boletín de la Asociación Herpetológica Española Article publicat al número 6 del Boletín de la Asociación Herpetológica Española, al 1995. Descriu la troballa d’un capgròs de granota comuna de color taronja, que es va capturar i mantenir en captivitat per constatar la conservació de la coloració anòmala una vegada completada la metamorfosi. |
