Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

Ous al laboratori

publicat el 15 10 2013

Els ous són per nosaltres un valuós recurs alimentari. Un ou ferrat, una truita de patates, pastissos i dolços de tota mena, o fins i tot els ous d’esturió, l’exquisit caviar, són diferents versions d’ous al plat. Però els humans també sabem aprofitar els ous com un medi privilegiat per fer recerca, són com un laboratori en miniatura amb els que podem estudiar el càncer, l’època dels dinosaures, la contaminació ambiental o la fecundació in vitro.

El reporter Pere Renom visita l’Institut de Recerca Biomèdica, on Eulàlia Belloc li explica l’ús dels ous de granota com a model per estudiar el càncer. Amb Àngel Galobart, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont visiten el jaciment de Coll de Nargó, un dels més importants d’Europa en ous de dinosaure. Aquests ous són molt útils per establir millor la cronologia del final de l’era mesozoica, i permeten conèixer com era la biologia reproductiva de diferents espècies de dinosaure. Els dinosaures es van extingir fa 65 milions d’anys, molts dels rèptils actuals estan amenaçats d’extinció. Al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya crien en captivitat diferents especiels de rèptils autòctons i exòtics, especialment tortugues, i participen en diferents programes de reintroducció. Albert Martínez, explica com s’incoben artificalment els ous per augmentar l’èxit en les eclosions i determinar el sexe de les cries.
Els ous els fabrica la femella a partir d’allò que menja, per tant es poden estudiar com a bioindicadors ambientals. Renom visita la Punta de la Banya al Delta de l’Ebre acompanyat de Carolina Sanpera del Departament de Biologia Animal de la UB, i Lluís Jover de l’Institut Recerca Biodiversitat de la UB. Allà descobreix que els ous de gavina corsa indiquen, per exemple, que els nivells de mercuri a la Mediterrània han augmentant sensiblement en els darrers 50 anys, mentre que el DDT s’ha reduit molt d’ençà de la seva prohibició com a insecticida.
Els humans no ponem ous però també ens reproduim per mitjà d’ous. Les parelles amb problemes de fertilitat se sotmeten a diferents tractaments que permeten veure de ben a prop com és la fecundació humana i els primers estadis de desenvolupament. José Teruel, de l’Institut Valencià d’Infertilitat, realitza diverses fecundacions in vitro amb microinjecció intracitoplasmàtica (ICSI) i mostra al reporter com es va dividint l’embrió en un incubador fins que es pot implantar a l’úter d’una dona el 3r o el 5è dia de desenvolupament. En certa manera, la nostra reproducció continua lligada als ous. I la ciència, també.
A plató, el presentador Jaume Vilalta explica que un ou és una sola cèl·lula sense fecundar i en mostra les diferents parts. També explica que la mida dels ous no manté una proporcionalitat directa amb la mida de les aus. A la natura hi ha unes límitacions màximes i mínimes en la mida dels ous, per raons físiques i de desenvolupament embrionari. Per això, encara que sorprengui, un ou d’estruç és proporcionalment petit i un ou de colibrí proporcionalment gran.