Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

Gibraltar, un límit natural

publicat el 29 10 2013

L’estret de Gibraltar és el límit de distribució mundial de diverses espècies, tant de vegetals com d’animals. Hi trobem micos, camaleons, ibis eremita, els últims boscos de laurisilva d’Europa i les darreres restes dels nostres cosins neandertals. En coneixem també la història geològica recent.
Hi intervenen Eric Shaw, encarregat dels micos de Gibraltar, Clive Finlayson, director del Museu de Gibraltar, el biòleg i etnobotànic Jesús Sánchez i l’ornitòleg Yeray Seminario.

Segons un mite grec en un dels seus viatges Hèrcules navegava per la Mediterrània fins que va topar amb una gran serralada. Fent ús de la seva força sobrenatural va separar les muntanyes per obrir-s’hi camí, del manera que va posar en contacte la Mediterrània amb l’Atlàntic i va formar l’estret de Gibraltar. Les dues grans moles de roca que van quedar a costat i costat les van anomenar a partir d’aleshores columnes d’Hèrcules. Una era Calp, i l’altra era Abila. Les columnes d’Hèrcules van ser durant molt segles el límit del món conegut. Els fenicis van fomentar aquesta creença segurament per mantenir l’exclussivitat de les seves rutes comercials. La presència de suposats monstres marins i l’intensitat del vent, que sovint feia naufragar les embarcacions, van contribuir al manteniment d’aquest límit.
Avui sabem que els monstres marins són diferents espècies de cetacis que tenen en aquesta zona poblacions estables o que hi passen en migració com els dofins, caps d’olla, balenes, catxalots i orques. Hem identificat també les columnes d’Hèrcules amb el Ybel Musa, una muntanya de 848 m situada a la costa marroquina, i el penyal de Gibraltar de 415 m. Continuen sent dues moles imponents però ja no delimiten el nostre món. Tanmateix, aquesta zona és el límit de distribució mundial de diverses espècies tan de vegetals com d’animals. Trobem per exemple el mico de Gibraltar conegut tècnicament com macaco de berberia que manté al penyal l’única població fora d’Àfrica. El penyal també va ser el darrer punt del continent europeu on van viure els nostres cosins neanderthals. També hi ha ecosistemes molt particulars com els “canutos” uns torrents ben estrets que reben molta precipitació i humitat i una temperatura suau que permet que hi hagin sobreviscut vegetals del període Terciari. És l’únic indret, fora de les Illes Canàries, on es conserven petits rodals de laurisilva.  El camaleó, és un rèptil ben particular que viu a les dunes litorals dels dos costats de l’estret, i l’ibis eremita és una au críticament amenaçada d’extinció que té en aquesta zona una de les darreres colònies del món. El medi marí també és ben peculiar, aquí confluixen les aigües atlàntiques i les mediterrànies i s’estableix una frontera ven clara que es reflecteix en la fauna i la flora local. Els humans també hem establert al llarg de la història moltes fronteres en aquesta zona i les hem defensat o atacat. Cristians i barberiscos, franquistes i tropes al·liades han deixat aquí la seva empremta.
En alguns organismes el límit del món el determinen les condicions ambientals, en altres els mites, les creencies o l’hostilitat dels veïns.