Néixer dels ous
El dilluns de Pasqua és tradició que els padrins regalin la mona als seus fillols. Hi ha moltes varietats diferents de mona, com el tortell de brioix, el pa de pessic, el pastís de xocolata… però totes tenen ous al damunt. Per què incorporem els ous en aquesta celebració? Hi ha dues hipòtesis, entre els antics egipcis i els sumeris, s’associava l’ou al cicle vital i al renaixament de la vida pels volts de l’equinocci de primavera. Aquesta simbologia hauria pogut influir en les primeres comunitats cristianes de Mesopotàmia, i d’allà transmetre’s a la comunitat ortodoxa de Grècia, i finalment als catòlics i protestants. Una segona hipòtesi planteja que aquesta tradició va néixer a l’Edat Mitjana com a conseqüència del dejuni imposat durant la Quaresma, segons el qual no es podien consumir ni carn ni ous, i per tant, com que les gallines no deixaven de pondre, els ous s’acumulaven i s’havien de consumir per Pasqua abans no s’espatllessin.
L’ou és un gran invent evolutiu ja que confereix un entorn estable a l’embrió per a què es pugui desenvolupar fins que és capaç de valdre’s per si mateix. L’ou amniota amb les seves membranes aïllants, va permetre a la reproducció independitzar-se del medi aqüàtic, i, per tant, va ser fonamental per a la colonització del medi terrestre fa uns 330 milions d’anys. A partir d’aleshores van aparèixer dinosaures, rèptils, aus i mamífers.
Hi ha una gran diversitat de formes, mides i colors d’ous. Els més populars per nosaltres són els d’ocells. L’estruç pon els ous més grans del món dels ocells i el colibrí abella, els més petits. Però quan comparem la mida dels ous amb la mida dels ocells veiem que la relació no es manté. Quant més gran és l’ocell, més petit proporcionalment és el seu ou, i a la inversa, quant més petit és l’ocell, més gran en proporció és el seu ou. Hi ha, per tant, certes limitacions tant en la mida màxima, com en la mida mínima dels ous.
Encara que sorprengui, els mamífers també ens reproduim per “ous”. L’oòcit femení amb la seva coberta anomenada zona pel·lúcida, és un ou en miniatura. Quan és fecundat forma primer la mòrula i entre el 5è i el 6è dia de gestació forma el blastòcit i s’implanta a l’úter femení. Allà formarà el cordó umbilical a partir d’unes estructures que en els rèptils donen lloc al vitel de l’ou. És, dons, un “ou connectat” a la mare. Finalment, després de la gestació es produeix el part. En un de cada 80.000 casos, la mare no trenca aigües, en conseqüència el nen neix dins la bossa amniòtica sencera i es té l’oportunitat de comprovar fins a quin punt els humans continuem lligats als ous per reproduir-nos.
