Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

Un breu retall filosòfic

L’any 1758 Carl Linnaeus va publicar la 10ª edició del seu llibre Sistema Naturae, una obra monumental on classificava la major part dels organismes vius coneguts en aquella època, a partir de la introducció de diverses categories jeràrquiques (bàsicament regne, classe, ordre, família, gènere i espècie) i de la nomenclatura binominal llatina. Basat en similituds anatòmiques Linnaeus va tenir el brillant encert d’incloure la nostra pròpia espècie en la mateixa categoria que els micos, categoria que va anomenar primats, i ens va batejar amb el conegut nom d’Homo sapiens, l’home savi. Deixava així el terreny adobat perquè dècades més tard Charles Darwin pogués desenvolupar la transcendental teoria de l’origen de les espècies.

Homo sapiens és des d’aleshores el nostre nom científic, si l’analitzem científicament descobrirem alguns detalls ben interessants. Homo és el terme amb el que els romans anomenaven els humans,  i comparteix arrel amb el terme humus, la part més superficial i fèrtil del sòl. L’origen d’aquesta associació es remunta als pobles indoeuropeus i a la seva distinció religiosa entre els deus immortals, d’origen celeste, i els éssers humans, mortals i d’origen terrenal. D’altra banda, sapiens deriva de scire, saber, del qual també deriva scientia, la ciència o el coneixement.

D’alguna manera, doncs, Homo sapiens és un animal terrenal, fal·lible, dotat de ciència. Un nom molt escaient a la nostra veritable condició natural. En conseqüència, no hauríem d’abandonar el desig innat de conèixer, de descobrir, d’experimentar, a través de l’observació i l’assaig i error per esdevenir savis. Hauríem de conservar tota la vida la nostre essència científica en un sentit ampli, també humanista, tal com ja ho van fer al Renaixement, Leonardo da Vinci, Giovanni Pico della Mirandola o Galileo.


Vídeos portada

Durant els últims anys he estat treballant com a reporter en el programa de divulgació científica Quèquicom,  de la Televisió de Catalunya. Quèquicom és un programa sobre la ciència de les coses quotidianes, però amb un gir. Per mitjà de tot tipus d’analogies s’expliquen els principis científics que hi ha darrere la salut, el medi ambient o la tecnologia del nostre dia a dia. Aquí podeu veure dos vídeos resum. Per veure els reportatges sencers feu clic aquí


Darreres publicacions a la web

La mascareta a prova

publicat el 7.07.2020

Amb l’augment dels contagis de coronavirus a la comarca del Segrià (Lleida), el govern de la Generalitat es planteja obligar a l’ús de la mascareta en tots els espais públics. A la Florida Atlantic University es va dur a terme un experiment amb aigua, glicerina i llum làser per visualitzar el comportament dels aerosols que […]

Amb vistes al mar

publicat el 2.07.2020

Els humans estem vinculats al litoral des de fa mil·lennis, tant per migrar, com per transportar mercaderies, viure o estiuejar. Una de les primeres rutes migratòries dels humans moderns va sortir d’Àfrica, resseguia la península aràbiga, l’Ìndia i les illes del SE asiàtic fins arribar a Austràlia, fa uns 50.000 anys. Aquests humans havien descobert […]

Punts calents del coronavirus

publicat el 22.06.2020

Una vegada superada la primera onada de coronavirus, molts països han relaxat les mesures de confinament i comencen a detectar rebrots, fins al punt que en alguns llocs, com a Corea, ja es comença a parlar d’una segona onada de la pandèmia. Tanmateix, les dades oficials de la Organització Mundial de la Salut (OMS) mostren […]

Caos, impredictibilitat i efecte papallona

publicat el 18.06.2020

El moviment d’un pèndul és dels fenòmens més previsibles que hi ha. Si en coneixem la longitud, podem calcular-ne amb precisió el període d’oscil·lació. Sigui quina sigui l’alçada de la qual el llancem (amplitud), el seu període es manté constant, com ja observar l’astrònom i físic italià Galileo Galilei. De fet, aquest enginy és tan […]