Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

Un breu retall filosòfic

L’any 1758 Carl Linnaeus va publicar la 10ª edició del seu llibre Sistema Naturae, una obra monumental on classificava la major part dels organismes vius coneguts en aquella època, a partir de la introducció de diverses categories jeràrquiques (bàsicament regne, classe, ordre, família, gènere i espècie) i de la nomenclatura binominal llatina. Basat en similituds anatòmiques Linnaeus va tenir el brillant encert d’incloure la nostra pròpia espècie en la mateixa categoria que els micos, categoria que va anomenar primats, i ens va batejar amb el conegut nom d’Homo sapiens, l’home savi. Deixava així el terreny adobat perquè dècades més tard Charles Darwin pogués desenvolupar la transcendental teoria de l’origen de les espècies.

Homo sapiens és des d’aleshores el nostre nom científic, si l’analitzem científicament descobrirem alguns detalls ben interessants. Homo és el terme amb el que els romans anomenaven els humans,  i comparteix arrel amb el terme humus, la part més superficial i fèrtil del sòl. L’origen d’aquesta associació es remunta als pobles indoeuropeus i a la seva distinció religiosa entre els deus immortals, d’origen celeste, i els éssers humans, mortals i d’origen terrenal. D’altra banda, sapiens deriva de scire, saber, del qual també deriva scientia, la ciència o el coneixement.

D’alguna manera, doncs, Homo sapiens és un animal terrenal, fal·lible, dotat de ciència. Un nom molt escaient a la nostra veritable condició natural. En conseqüència, no hauríem d’abandonar el desig innat de conèixer, de descobrir, d’experimentar, a través de l’observació i l’assaig i error per esdevenir savis. Hauríem de conservar tota la vida la nostre essència científica en un sentit ampli, també humanista, tal com ja ho van fer al Renaixement, Leonardo da Vinci, Giovanni Pico della Mirandola o Galileo.


Vídeos portada

Durant els últims set anys he estat treballant com a reporter en el programa de divulgació científica Quèquicom,  de la Televisió de Catalunya. Quèquicom és un programa sobre la ciència de les coses quotidianes, però amb un gir. Per mitjà de tot tipus d’analogies s’expliquen els principis científics que hi ha darrere la salut, el medi ambient o la tecnologia del nostre dia a dia. Aquí podeu veure dos vídeos resum. Per veure els reportatges sencers feu clic aquí


Darreres publicacions a la web

Criar com conills

publicat el 21.05.2020

Els conills són animals herbívors de mida relativament petita, caçats per molts carnívors i supercarnívors, per tant, se situen just damunt la base de la piràmide alimentària. Per sobreviure han desenvolupat diferents estratègies, com un cos adaptat a fugir a gran velocitat, una visió panoràmica que els permet vigilar el seu entorn, una capacitat excavatòria […]

Biodiversitat i epidèmies

publicat el 19.05.2020

El nostre planeta està ocupat pels ecosistemes més diversos: deserts, zones polars, boscos temperats, selves tropicals o esculls de corall. En general com més a prop de l’equador, més biodiversitat tenen els ecositemes. I a més biodiversitat, més complexes són les relacions tròfiques entre tots els organismes que hi viuen. Tanmateix, segurament la majoria dels […]

Rajos de vitamina D

publicat el 30.04.2020

Les vitamines són compostos heterogenis imprescindibles per a la vida, ja que ingerides en dosis essencials, promouen el correcte funcionament fisiològic. En humans, hi ha 13 vitamines: 4 liposolubles (A, D, E i K) i 9 hidrosolubles (8 vitamines B i vitamina C). La vitamina D regula l’absorció intestinal de Ca, Mg, i P, per […]

El preu de la rosa

publicat el 23.04.2020

La rosa silvestre és una planta molt resistent a les malures i soferta a les condicions de temperatura i precipitació de la muntanya mitjana. Les roses de jardineria, en canvi, han estat seleccionades per hibridació per aconseguir que multipliquin el nombre de pètals, que tinguin tota mena de colors i que produeixin delicioses fragàncies, però […]