Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

L’energia de les ones

publicat el 23.01.2020

Entre els dies 19 i 22 de gener de 2020, el temporal Gloria va assotar la costa de Llevant de la Península Ibèrica amb una severitat insòlita. Pluges torrencials van anegar una gran part del territori, i una forta llevantada va aixecar ones de fins a 15 metres d’alçada, que van destrossar platges i infrastructures arreu del litoral.
Les ones es generen amb el vent i depenen de la seva velocitat, el temps que bufa i el fetch, o distància que recorre damunt la superfície de l’aigua. Inicialment les ones neixen com rugositats conegudes amb el nom d’ones capil·lars, però l’acció de la gravetat les acaba convertint en oscil·lacions sinusoidals molt simètriques. Els seus paràmetres més importants són la longitud d’ona, l’alçada, l’amplitud i el període. Quan viatgen per la superfície de l’aigua dissipen molt poca energia, per tant, poden recórrer centenars de quilòmetres abans d’estabellar-se contra el litoral, i àtenyer indrets molt allunyats en l’espai i el temps, del vent que les va generar (mar de fons). Les ones poden experimentar reflexió, refracció i difracció. Una vegada s’aproximen a la costa es deformen fins a esdevenir inestables, trenquen i alliberen tota l’energia. Aquesta energia si és petita pot tenir un efecte constructiu i aportar sediment a la platja, especialment a l’estiu, mentre que si és molt gran té un efecte destructiu, sobretot a l’hivern. Aquesta dinàmica litoral es veu alterada amb la construcció de ports i esculleres que obstaculitzen el transport longitudinal de sorra i, en conseqüència, les platges retrocedeixen.
Una manera divertida d’aprofitar l’energia de les ones és amb la pràctica del surf. Aquest esport va néixer a les Illes Hawaii, on la tripulació del capità Cook ja l’esmenta l’any 1767. Avui, és molt conegut i practicat arreu del món fins al punt que moltes onades tenen nom i cognom com Pipeline a Hawaii, Maveriks a Califòrnia, Nazaré a Portugal o Mundaka al País Basc. Surfejar una bona ona és un plaer breu, i díficil d’aconseguir, d’aquí la dita surfera “one wave, makes a session“, és a dir “n’hi ha prou amb una bona onada perquè la sessió valgui la pena”.