Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

La por equivocada

publicat el 4.06.2020

La por és una emoció produïda com a reacció a un perill real o imaginari que prepara el cos per a la fugida, o per a l’enfrontament (fight or flight).
Quan tenim por es produeixen una sèrie de canvis fisiològics immediats al nostre cos: augmenta el ritme cardíac, la pressió arterial, el metabolisme cel·lular, la glucosa en sang, l’adrenalina i l’activitat cerebral, així com la coagulació sanguínia. La sang flueix als músculs grans (especialment a les extremitats inferiors, en preparació per a la fugida). Els ulls es fan més rodons per millorar la visió, i les pupil·les es dilaten per facilitar l’admissió de llum.
Aquesta sèrie de canvis venen coordinats, com no podia ser d’una altra manera, des del cervell. El cervell és un òrgan d’uns 1.350 cm3 i es pot dividir entre l’encèfal, el cerebel i el bulb raquidi. Si n’observem l’interior veiem que la part més externa és el neocòrtex, relacionat amb les capacitats més racionals, mentre que a la part més interna hi trobem el paleocòrtex, el cervell més primitiu. El cervell reptilià, el tàlem, l’hipotàlem l’amígdala i l’hipocamp. La por es produeix bàsicament en aquestes àrees més primitives, per tant, la seva gènesi és automàtica i irracional. Si necessitem una resposta ràpida, no podem dependre de la racionalitat. Aquesta adaptació ens ha permès sobreviure a nosaltres i a moltíssimes altres espècies, però també té inconvenients, ja que la por no sempre és el resultat d’un perill real, també ho pot ser a un perill imaginari.
Una bona manera de controlar la por irracional equivocada, és utilitzant una eina genuïnament racional com és l’estadística. I per entendre-la, ens podem ajudar d’una ruleta de casino. La ruleta és un joc d’atzar i rep aquest nom del francès “roulette”, que significa “roda petita”. Conté 36 número més el zero. La suma dels primers 36 números és el 666, considerat un número màgic. La meitat dels números són de color negre i l’altra meitat són vermells. Si apostem al color negre o vermell tenim un 48.6% de probabilitats de guanyar (no és el 50% perquè també hi ha el zero). Si apostem al nombre parell o imparell també tenim 48.6% de guanya. Però si apostem a un únic número, el ple, tenim 1/37 possibilitats de guanyar, és a dir, un 2.7%. Molt sovint tenim por de morir per causes amb probabilitats molt inferiors al ple de la ruleta, com un accident aeri (1/7.178), un llamp (1/134.906), un atac de tauró (1/264 milions) [segons els National Safety Council , dels EUA], o el coronavirus (1/1.572) [segons el Ministerio Español de Sanidad].
Per tant, encara que costi, el millor remei per reconduir la por irracional és deixar de considerar els casos particulars, i mirar el conjunt de casos, és a dir, l’estadística. Com més grossos són els números, menys s’equivoquen.

Tot es mou tv3... Llegir més publicacions.