Caos, impredictibilitat i efecte papallona
El moviment d’un pèndul és dels fenòmens més previsibles que hi ha. Si en coneixem la longitud, podem calcular-ne amb precisió el període d’oscil·lació. Sigui quina sigui l’alçada de la qual el llancem (amplitud), el seu període es manté constant, com ja observar l’astrònom i físic italià Galileo Galilei. De fet, aquest enginy és tan precís que durant molt temps ha estat el mecanisme essencial de molts rellotges.
Però no tots els pènduls són iguals. Si ara fabriquem un pèndul de dues peces, aquella oscil·lació harmònica i regular esdevindrà caòtica i completament impredictible. Un dels pioners a esbossar la impredictibilitat dels sistemes complexos, va ser el matemàtic i meteoròleg nord-americà Eduard Norton Lorenz. L’any 1961, mentre feia córrer un model computacional de predicció del temps, va descobrir que la meteorologia depèn completament de lleugeríssimes diferències en les condicions inicials. Aquest fenomen el va anomenar poèticament “efecte papallona” i el va descriure així: el bateg de les ales d’una papallona a Brasil modifica lleugerament l’entorn, i a la llarga, pot causar un Huracà als EUA.
Hi ha molts altres sistemes complexes que tenen aquest comportament impredictible i caòtic, com els meandres d’un riu, l’evolució de la borsa, o les epidèmies, com el Covid-19. No és estrany que ni els millors models matemàtics hagin aconseguit fins ara cap èxit destacable en la predicció de la seva evolució. La complexitat és tan gran que el pèndol caòtic de dues peces se’ns queda curt. L’hauríem de representar amb un pèndol de tres peces. L’oscil·lació que segueix és endimoniadament variable, però hipnòticament atractiva. Cosa que ens porta a un altre sistema extremadament complex: la ment humana.
En grec antic la paraula “psyche” significava ànima, esperit o alè, i posteriorment va evolucionar per designar la ment, d’aquí en deriven termes com psicologia o psiquiatria. Però originalment “psyche” també volia dir papallona. La psique humana és impredictible i probablement subjecta a l’efecte papallona. Un lleuger aleteig en una de les nostres neurones pot desencadenar un pensament amb potencial per canviar el món.
