Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

Colors a la vista

publicat el 13 06 2007

Tot i que som capaços de veure infinitat de colors, ens costa molt recordar-los i reproduir-los. Avui aconseguirem reproduir el color del “Quèquicom”. Coneixerem Josep Giribet, artista i expert multimèdia afectat de daltonisme. I veurem quina tècnica ha desenvolupat per poder pintar normalment.

Els humans som capaços de distingir uns 10 milions de colors. Aquesta capacitat ha propiciat que els incorporéssim en la cultura com a símbols de tota mena.A diferència, però, d’altres percepcions com el gust o l’oïda, recordem els colors amb molta dificultat. Tampoc no ha estat fàcil aconseguir els pigments dels milers de colors de què disposem actualment i l’èxit el devem especialment a la indústria química moderna. En qualsevol cas només calen tres colors per aconseguir-los tots. I aquests tres colors anomenats “primaris-llum” no ho són per una qüestió arbitrària sinó fisiològica: els nostres ulls tenen tres tipus de cons a la retina amb els quals capten la llum de color vermell, verd i blau (RGB) i és en el cervell on es formen, per combinació d’aquests tres, la resta de colors. Aquesta propietat és molt pràctica i en traiem profit en la televisió o en la impressió.
Tanmateix, hi ha una disfunció congènita coneguda amb el nom de “daltonisme” que afecta un 8% del homes i un 5% de les dones i que consisteix en una alteració dels cons de tal manera que es confonen alguns colors, especialment els verds i els marrons. La diagnosi del daltonisme no s’ha aplicat sistemàticament a les escoles fins fa ben poc i els codis i senyals basats en colors no tenen en compte aquesta part tan important de la població. En alguns casos, el software de processament d’imatges es revela com una eina útil per treballar amb els colors sense veure’ls del tot bé.