Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

Vides de videojoc

publicat el 27 11 2019

Les vides d’un videojoc són el paràmetre que controla l’operativitat del personatge en el món virtual. Però en món real també hi ha vides de videojoc. En el reportatge coneixerem la vida del jugador professional de videojoc, la de l’entrenador, del comentarista, del professor i del desenvolupador de videojocs. Veurem, doncs, el joc a través de la pantalla i a través del codi que hi ha al darrere. Entendrem com jugar per guanyar, com guanyar jugant i com guanyar amb el joc.
Hi intervenen Jesús Alonso, responsable de formació de videojocs, UPC, Andrés Bou, CEO, Social Point, Diego Barragán, vicepresident de producte, Social Point, Marc Martí, director d’art, Social Point, Kaspar Kappstein, desenvolupador de jocs de mòbil, Social Point, Samuel Cohen, art, disseny i nivells, Altered Matter, Lluís “Never” Noguera, entrenador d’S2V Esports, Victor “Flakked” Lirola, jugador d’S2V Esports, Jordi “Jorx” Pi, jugador d’S2V Esports, i Ibai Llanos, caster, Lliga de Videojocs Professional (LVP).

Professor de videojocs
Les vides d’un videojoc són el paràmetre que controla l’operativitat del personatge en el món virtual. Mentre hi ha vida, hi ha joc. Però en món real també hi ha vides de videojoc. Jesús Alonso va descobrir els videojocs als nou anys i el van absorbir. De gran va estudiar enginyeria i ara és professor del Departament de Ciències de la Computació a la UPC i responsable de l’oferta formativa en videojocs. Veu, doncs, els videojocs des d’una altra perspectiva. Des de la seva aparició els videojocs han evolucionat moltíssim. Avui tenen un realisme cinematogràfic. Si el cinema és el 7è art, els videojocs haurien de ser el 8è. I les seves arrels es remunten a l’art mil·lenari del teatre. Una obra de teatre és una ficció pensada per un públic amb una perspectiva determinada. Però darrere l’escenari hi ha tot un altre món, titelles, bambolines, tramoies, vestits, perruques o maquillatge, són elements necessaris per crear la ficció. En els videojocs passa el mateix, darrere la pantalla hi ha un món ben diferent del que veu el jugador. Alonso, explica tres exemples de tramoies o trucs, que utilitzen els programadors de videojocs: el frustum culling, l’occlusion culling i les interaccions amb caixes. Aquestes tres estratègies estalvien càlculs de computació i permeten que l’ordinador pugui mostrar les imatges en temps real.

L’empresa de videojocs Social Point

Els videojocs van aparèixer originalment per als ordinadors, es van estendre a les consoles, i tan aviat com la tecnologia ho va permetre van arribar a les tauletes i als mòbils. Amb milions d’usuaris cada dia, aquest tipus de videojocs s’han convertit en un negoci molt lucratiu. Barcelona és una ciutat emprenedora i concentra moltes empreses del sector. Una d’elles és Social Point, fundada l’any 2008 per dos enginyers de la UPC pràcticament acabats de llicenciar. Les seves vides semblen de videojoc, en només 8 anys van passar del no-res a vendre’s l’empresa a un gegant americà per 230 milions de dòlars. Andrés Bou CEO de l’empresa explica que no hi ha una fórmula escrita de quina és la clau de l’èxit. Del que es tracta és de sorprendre a l’usuari i aconseguir que vulgui tornar a jugar. El videojoc més popular que han creat és Monster Legends, en el qual el jugador ha de col·leccionar i domesticar criatures fantàstiques de tota mena que, a més, pot fer evolucionar. També han triomfat amb altres jocs com Dragon City, Social Empires o World Chef. El model de negoci s’anomena freemium, acrònim de free i premium, gratuït per a les prestacions bàsiques, i de pagament per a les prestacions avançades.

Fases de desenvolupament d’un videojoc

De mitjana en aquesta empresa tarden entre 4 i 6 mesos per desenvolupar un videojoc. El procés consta de 4 fases principals, la primera de les quals és la de creació. Un equip reduït de persones es reuneix per fer una pluja d’idees. El dinamitzador orienta les propostes plantejant molt clarament els objectius. Malgrat l’elevada tecnificació digital, no es pot prescindir d’un element tan analògic com els post-its. La fase següent és el disseny d’art. Es tracta de donar una imatge a la idea. Es comença amb esbossos, en blanc i negre. Després es passa a color. Si el resultat no acaba de ser satisfactori es torna enrere i es repeteix el procés. L’estil de les il·lustracions es tria en funció del públic al qual va adreçat. En aquest cas s’ha optat pels dibuixos animats, inspirats en la pel·lícula de Disney “La dama i el vagabund”. La tercera fase és la programació. Són un conjunt d’instruccions que fan funcionar el joc, per exemple, mouen el personatge quan el jugador prem el teclat o el joystick, passen les pantalles quan cal, o comptabilitzen la puntuació. El toc final és el disseny de so. Es componen melodies i s’hi afegeix un reguitzell d’efectes sonors que acompanyen qualsevol acció. El resultat és un experiència audiovisual complerta i satisfactòria per a l’usuari.

Videojocs indies
Tal com passa amb la indústria del cinema, hi ha videojocs molt populars i d’altres adreçats a un públic determinat. Són els anomenats videojocs “indies”, d’“independents”. Catalunya és també una potència en el sector indie. El videojoc Gris, creat per l’empresa Nomada Studio, va aconseguir vendre prop de mig milió de còpies el 2019. I el sector continua creixent. L’empresa Altered Matter, integrada per cinc joves dels àmbits de l’enginyeria, les belles arts, el disseny industrial i la música, ha tret aquest any el seu primer videojoc, batejat Etherborn, “nascut de l’èter”. El joc ha estat premiat, o finalista, en una dotzena de certàmens nacionals i internacionals com Azplay, BIC o Indiecade. Comença amb el naixement del personatge, l’objectiu del qual és explorar una sèrie d’escenaris surrealistes i laberíntics amb gravetats diferents. Samuel Cohen, responsable d’art, disseny i nivells, explica que per crear els escenaris es important conèixer molts videojocs, però també inspirar-se en altres referents, com certes pintures d’artistes del segle XX. Una vegada dissenyats els escenaris, cal integrar-los al videojoc i dotar-los d’interactivitat. Sigui quin sigui el procés creatiu, encara que busqui una estètica original, que no hi hagi puntuació, ni competició, fins i tot encara que sigui un videojoc sense vides, al cap i a la fi és un programa i s’ha d’introduir a l’ordinador a través d’un llenguatge de programació.

Entrenador i jugadors professionals de videojocs
Els videojocs no només donen ingressos a les empreses del sector. Lluís Noguera és entrenador professional de videojocs. De dilluns a divendres viu concentrat en una casa amb els seus jugadors. Entre aquelles quatre parets els videojocs són el pa de cada dia. Juguen al League of Legends, abreviat LOL, el més popular del món, amb més de 100 milions de jugadors actius cada mes. Es tracta d’un joc de batalla i estratègia, on es competeix per equips. Guanya el primer que destrueix l’estructura central, o Nexe, de l’equip contrari. Per fer-ho els jugadors controlen uns personatges anomenats “campions”, cadascun dotat d’unes habilitats úniques. En una sala psicodèlica, equipada amb màquines potentíssimes i butaques ergonòmiques, els jugadors esmercen una bona part del dia a jugar i entrenar sota l’atenta mirada d’en Lluís. Els jugadors també han de fer sessions de preparació física. D’aquesta manera incrementen els nivells d’hormones com la dopamina i la serotonina, que els milloren l’estat d’ànim i la concentració en els videojocs. A més, reforcen la musculatura i la flexibilitat, especialment de la zona lumbar i del canell, castigades per la feina d’ordinador. Finalment promouen també la cohesió de grup.

Comentarista professional de videojocs
La Lliga de Videojocs Professional (LVP), del Grup Mediapro, organitza algunes de les competicions d’esports electrònics més importants de l’Estat. Per exemple, la Superlliga Orange, del League of Legends, en què participen una desena d’equips. També s’ocupa del món amateur, organitza més de 3.000 tornejos anuals i compta amb centenars de milers de jugadors actius. Les partides es retransmeten en streaming a través de la plataforma Twitch, i posteriorment es pengen al YouTube. Tal com passa amb el futbol o el bàsquet, el fet de tenir molts espectadors ha obligat a incorporar la figura del comentarista, que en aquest món virtual rep el nom de “caster”. Un dels casters més famosos del país és el basc Ibai Llanos. Malgrat la seva joventut, 24 anys, ha aconseguit captivar l’audiència amb una tarannà apassionat i canalla. Vindria a ser una estrella del rock en el món dels videojocs, amb gairebé 900.000 seguidors a Twitter. Les finals de l’LVP es juguen en estadis o en grans teatres, i les segueixen milers de persones de manera presencial, i desenes de milers més a través d’internet. Aquestes cites tan assenyalades compten, es clar, amb la narració de l’Ibai. El seu objectiu és continuar amb aquesta vida de videojoc, passant pantalles fins aconseguir que els videojocs tinguin tanta audiència com el bàsquet i s’acostin a la del futbol.