Un tema pelut

Els humans tenim al voltant de 5 milions de pèls repartits per tot el cos excepte al melic, els palmells, les plantes des peus i les mucoses. Al cap els pèls s’anomenen cabells i en tenim entre 90.000 i 146.00. Els cabells creixen en els fol·licles pilosos que estan emplaçats dins la dermis. Cada fol·licle té un cicle que consta de les següents fases: anàgena, durant la qual el cabell creix ininterrompudament al ritme d’1 mm cada 2.5 dies, gràcies a l’activitat mitòtica de les cèl·lules mare, la fase catàgena, durant la qual el cabell es desenganxa del bulb i deixa de créixer, i la fase telògena, en la que el cabell cau. La durada del cicle de vida d’un cabell depèn de la zona on creix, al cap viu de 2 a 5 anys, a la barba viu 1 any i a les celles viu 1 mes. En el fol·licle també hi ha glàndules sebàcies que lubrifiquen i protegeixen el cabell, i el múscul erector, responsable de “la pell de gallina”. En funció de la seva textura els cabells es clasifiquen en llisos, ondulats, arrissats i enroscats o afro. Aquesta textura depèn de la secció del cabell i té una distribució determinada en els diferents continents. Una altra característica molt important del cabell és el color. Malgrat que la gamma és infinita es clasifiquen en negre-castany fosc (75-85% de la población mundial), castany (11%), ros (3%) i pèl-roig (2-3%). El cabell està format bàsicament per quitina, una proteïna incolora. Els melanòcits dels fol·licles segreguen dos tipus de pigments que convinats determinen la coloració final. Quan els melanòcits envelleixen, deixen de segregar pigments, els cabells es decoloren i apareixen les canes. En els homes amb l’envelliment també apareix l’alopècia, que pot mostrar diferents graus. Finalment l’habitant més destacat dels cabells humans és el poll, un insecte paràsit que ha coevolucionat amb nosaltres des de fa milions d’anys, i continua sent un problema de salut pública malgrat els nombrosos tractaments farmacològics.