La química del mòbil

El mòbil és un dispositiu tan poderós que tots hi mantenim una química especial. No ens en desprenem ni quan anem al wc. Però la seva química té enllaços més profunds. De fet, conté una bona part de la taula periòdica. El químic rus Dimitri Mendeleiev la va concebre l’any 1869 al observar certes regularitats en les propietats dels diferents elements químics. És una de les fites més rellevants de la història de la ciència no només perquè descriu les peces fonamentals que componen el Cosmos, sinó també perquè al seu dia va servir per predir l’existència d’elements químics que encara no s’havien descobert. Els elements més destacables que trobem al mòbil són el Fe i el C, per a l’acer de la carcassa, o l’H i el C, quan la carcassa és de plàstic (hidrocarburs), el Li per a les bateries, el Cu, l’Ag i l’Au per a les connexions elèctriques, el Si per als microxips, el Ta per condensadors, i les terres rares (Eu, Dy, Nd) per als elements magnètics dels altaveus i micròfons. Alguns d’aquest elements com l’Au o el Ta, obtingut del famós mineral anomenat coltán, s’extreuen de mines localitzades en zones d’Àfrica on hi ha molts conflictes armats. Per això és interessant la iniciativa de Fairphone, un mòbil just, que fabrica vetllant per la sostenibilitat ambiental i social. I a més, ven els components per separat per evitar l’obsolescència programanda. És un mòbil amb el que s’hi pot mantenir una química per a tota la vida.