La llana al microscopi
La llana és un teixit natural produit per alguns mamífers. Els humans aprofitem generalment la d’ovella. A la península Ibèrica les dues races d’ovella més conegudes són la xurra i la merina. La primera és molt bona produint carn i llet, mentre que la segona és una bona productora de llana. Si barregéssim ambdues races obtindríem una ovella mediocre que no produiria ni bona carn, ni bona llet, ni bona llana, d’aquí la dita popular de “no mesclar xurres amb merines”. A Catalunya també tenim una raça autòctona bona productora de llana: la xisqueta. Però hi ha llanes d’altres origens, com la llana d’angora, obtinguda d’un conill, la llana de caixmir, procedent d’una cabra o la llana d’alpaca, extreta d’un camèlid sudmericà. Són llanes molt valuoses i exclussives. El seu confort i capacitat calorífica es deu a l’estructura microscòpica de la fibra. Com menor és el diàmetre, millor. Amb l’ús de la microscopia electrònica s’ha pogut saber que la llana d’angora i de caixmir són molt fines (15-16 micres), seguides de la llana d’ovella merina (17-18 micres) i de l’alpaca (20 micres). Tanmateix, la millor llana del món s’obté de la vicunya (12-14 micres), un camèlid salvatge sudamericà del qual procedeix l’alpaca. Ja els inques la reservaven per la reialesa. Si ens volem abrigar com un rei hauríem de triar la llana, d’una mena de llama.
