Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

La ciència en dansa

publicat el 13 12 2016

La dansa és expressivitat a través del moviment del cos. Seguim una ballarina de l’Institut del Teatre per entendre com l’anatomia humana treu partit de les lleis de la física per crear bellesa.
Hi intervenen Clara Font, pedagoga de dansa de l’Escola Emi Vivas; Núria Massó, de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (URL); Irene Lapuente, de La Mandarina de Newton; Rafel Plana, cap del col·lectiu d’instrumentistes de l’Institut del Teatre (IT); Carles Puértolas, cap del Departament de Salut de l’IT; Joan Carles Fernández, professor d’entrenament corporal IT; Catherine Allard, directora IT Dansa, i Rosa Schipperijn i Paloma Muñoz, ballarines d’IT Dansa.

La carrera de dansa és curta i, per tant, ha de començar ben aviat. A partir dels vuit anys, els nens ja tenen el cos muscularment preparat i són prou madurs mentalment per seguir una classe. Abans d’aquesta edat fan el que s’anomena predansa. La mestra i pedagoga de la dansa Clara Font de l’Escola Emi Vivas explica en què consisteix. Per ingressar a l’Institut del Teatre (IT), a banda de les aptituds artístiques, els candidats han de passar una exploració física, la dirigeix Carles Puértolas, cap del Departament de Salut de l’IT. Un cop admesos, els ballarins tenen sessions de preparació física amb el professor d’entrenament corporal de l’IT Joan Carles Fernández, que els fa treballar l’esforç cardiovascular, els reforça les articulacions, i els aprofundeixen en la propiocepció, és a dir, la capacitat per percebre la posició del propi cos. La tècnica és una part fonamental de la dansa. En el nostre cos, la tècnica es tradueix en neuromotricitat, és a dir, el control neuronal de la musculatura. Núria Massó és ballarina i especialista en medicina de l’esport de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (URL), coneix molt bé les bases fisiològiques de la tècnica. Però més enllà de la medicina i la fisiologia la ciència que segurament té més pes en dansa és la física. La ballarina i llicenciada en Física Irene Lapuente explica com jugant amb els centres de gravetat i amb l’acció i reacció portem l’equilibri al límit i obtenim un efecte fluid i estètic en el ball. Sense oblidar, es clar, que la dansa és sobretot un art, com expliquen Rafel Plana, cap del col·lectiu d’instrumentistes de l’IT, Catherine Allard, directora d’IT Dansa, i Rosa Schipperijn, ballaria d’IT Dansa.