Detectius de les paraules
La lletra que fem és personal i difícil d’imitar, els pèrits cal·lígrafs són capaços d’autentificar-la. Encara que no escriguem a mà, es poden seguir les pista dels nostres textos, gràcies a la seva estructura lingüística. Parlem i escrivim d’una manera singular, per això les falsificacions i els plagis es poden descobrir. En els textos antics, copiats repetides vegades, hi ha hagut moltes modificacions ocorregudes al llarg dels segles, l’edició crítica permet reconstruir què van escriure originalment autors com Ramon Llull.
La grafologia analitza els trets personals de l’escriptura, i és especialment útil per resoldre determinats conflictes judicials. La pèrita cal·lígrafa Pilar Guerra explica un dels casos més típics: els testaments.
Avui dia escrivim ben poc a mà. La major part del temps escrivim bàsicament al mòbil o a l’ordinador. Ja no hi ha cal·ligrafia. La lletra pot ser Arial, Times New Roman o Courier, però no és una lletra personal. En canvi, l’estructura lingüística del text és característica de cadascú. I se’n poden seguir les pistes. M. Teresa Turell dirigeix el Laboratori de Lingüística Forense de la Universitat Pompeu Fabra. La lingüística forense s’ocupa sobretot del llenguatge en contextos judicials. Per exemple, determina l’autor, de textos orals o escrits, en extorsions, falsificacions o plagis. Ella i Núria Gavaldà analitzen el llenguatge escrit i oral del reporter Pere Renom.
Els detectius de les paraules no només treballen per resoldre delictes i conflictes judicials. També investiguen en favor de la literatura universal. Google va calcular l’any 2010 que al món hi ha prop de 130 milions de llibres publicats. A Espanya el 2004 se’n van publicar uns 77.000, el 10% dels quals en català. Quan comprem un llibre estem molt acostumats a trobar, en la portada i el llom, el títol, l’autor i l’editorial clarament indicats. Però abans de l’aparició de la impremta els llibre amb prou feines contenien el títol. Les obres sovint eren anònimes, els textos podien ser separat i rejuntats o es modificaven quan se’n feia una còpia. Fins i tot l’obra d’autors cabdals, com Ramon Llull, ha hagut de ser profundament investigada i reconstruïda. I per fer-ho s’han hagut de seguir les pistes dels seus manuscrits per diferents biblioteques d’Europa, entre les quals n’hi ha unes quantes a Mallorca. Això, és el que ha estat fent durant els darrers 25 anys, el filòleg de la Universitat de Barcelona Albert Soler. La seva vocació detectivesca el va impulsar, ja de petit, a ser un àvid lector de Sherlock Holmes.
Tan si és oral com escrit, tan si és a mà com a màquina, tan si és antic com modern, el llenguatge és l’objecte d’estudi dels detectius de les paraules. I la seva feina no sembla pas que s’acabi. Amb Internet s’han posat en circulació infinitat de textos anònims o atribuïts a falsos autors. Amb tants documents resoldre l’enigma ja no serà… elemental.