Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

Ciència a la platja

publicat el 1 10 2008

Navegarem a vela amb patí català, l’únic veler que es governa sense timó. Descobrirem de què està feta la sorra del Maresme i com desapareix de la platja. I coneixerem alguns dels habitants del trenc d’ona i veurem que no sempre són el que semblen.

Una mirada analítica al litoral permet descobrir un munt d’aspectes interessants relacionats amb la biologia, la geologia o la nàutica. D’entrada cal diferenciar entre el litoral rocós i el sorrenc. A les roques és on millor s’aprecia la transició entre el medi terrestre i el medi marí. Els organismes es reparteixen en bandes o faixes paral·leles determinades pel grau d’humitat i constitueixen el que s’anomena zonació. Se’n distingeix el supralitoral, el mediolitoral i l’infralitoral. A les platges de sorra, d’altra banda, s’hi troben les dunes, amb una vegetació ben particular i on també hi crien alguns ocells marins. També s’hi poden trobar acumulacions de conquilles, brossa o restes vegetals.

Pel que fa a la sorra no té, com semblaria, un origen marí sinó terrestre. La seva composició mineral reflexa, per tant, la composició de les muntanyes d’on prové. Al Maresme, per exemple, la serralada litoral és granítica. El granit es disgrega i forma sauló, el qual és arrossegat per rieres i rius fins a la costa. Aleshores els corrents i les ones distribueixen la sorra al llarg del litoral i formen les platges, si no topen amb obstacles com les escolleres dels ports.

Especialment dissenyat per entrar i sortir a navegar de la platja és el patí de vela català. Es governa sense timó per mitjà del desplaçament del pes del tripulant i de la tensió de la vela.