Amb vistes al mar

Els humans estem vinculats al litoral des de fa mil·lennis, tant per migrar, com per transportar mercaderies, viure o estiuejar. Una de les primeres rutes migratòries dels humans moderns va sortir d’Àfrica, resseguia la península aràbiga, l’Ìndia i les illes del SE asiàtic fins arribar a Austràlia, fa uns 50.000 anys. Aquests humans havien descobert la tecnologia de la pesca amb hams, que els permetia adaptar-se a qualsevol ecosistema aquàtic per alimentar-se, i la tecnologia nàutica que els permetia travessar els braços de mar situats entre les diferents illes d’Àsia i Oceania. La navegació es va inventar, doncs, uns 30.000 anys abans que la roda.

El litoral també és molt adient pel transport, ja que aprofitava la força del vent i evitava els accidents geogràfics com serralades, o rius. Avui, encara la major part del transport de mercaderies es dur a terme per via marítima.

Finalment, el litoral també és la zona més poblada del món i més cobejada per estiuejar. El 70% de la Humanitat viu a menys de 500 km del litoral per qüestions climàtiques: el mar acumula i allibera temperatura lentament, de manera que atempera el clima i propicia hiverns i estius més suaus que en zones continentals. L’aigua també té 20 vegades més capacitat que l’aire per transportar calor, per això suem, i ens banyem per refrescar-nos.

Tanmateix, una de les principals amenaces de l’escalfament global és l’ascens del nivell del mar. Si es fongués el gel continental (glaceres, Antàrtida i Groenlàndia), el nivell del mar pujaria uns 80 metres, cosa que suposaria un cataclisme per a la Humanitat. Els models climàtics no són tan catastròfics i estimen un ascens per a l’any 2100 d’entre 0.7 i 7 metres. Pot semblar poc, però obligaria a desplaçar centenars de milions de persones i perdríem milions de quilòmetres quadrats de terra. Les nostres estimades vistes al mar, canviarien.