Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

Viure amb filosofia

publicat el 24 10 2018

La filosofia pot semblar una pràctica inútil i anacrònica, però, en realitat, ens ensenya a pensar críticament i ens ajuda a viure millor. L’ètica ho fa en el pla individual, i la filosofia política, en el pla col·lectiu.
José María Erustes va néixer i créixer al Raval. Des que tenia 14 anys va treballar de soldador muntador. Amb una dona i dos fills es va quedar a l’atur i es va divorciar. Les desavinences familiars i l’alcohol el van fer marxar a viure al carrer. Va ser indigent prop de cinc anys, fins que La Fundació Arrels el va ajudar a recuperar la seva vida.
La paraula “política” deriva del grec “polis”, que designava les ciutats estat a l’antiga Grècia. Moià té prop de 6.000 habitants i és la capital de la comarca del Moianès. A partir d’aquests dos exemples el programa reflexiona sobre conceptes com felicitat, virtut, justícia, Estat o poder.
Hi intervenen Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica, UB; Núria Sara Miras, Dept. de Filosofia Moral i Política de la UB; Dionís Guiteras, alcalde de Moià; Antoni Arenas, cap Policia Local de Moià, i l’exindigent José María Erustes.

Filosofia de la ciència
A banda de tractar la moral humana, la filosofia també reflexiona sobre la ciència, i de fet, en proporciona els fonaments teòrics. El professor de lògica, història i filosofia de la ciència de la UB José Díez explica els dos procediments de contrastació d’hipòtesis: el deductiu i l’inductiu. Com ja va assenyalar el filòsof Karl Popper, la ciència no avança confirmant, sinó refutant hipòtesis. Una àrea de la ciència on trobem bons exemples de contrastació d’hipòtesis és la genètica. Les hipòtesis invisibles sobre gens o cromosomes donen prediccions visibles en organismes com la mosca del vinagre. El biòleg de l’IRB Barcelona Jordi Casanova ho explica. En conclusió el coneixement, per ser interessant, ha de ser fal·lible. Perquè l’única manera d’aconseguir coneixement nou és pel procediment inductiu, i això implica la possibilitat d’errar. L’aspiració d’un coneixement cert i ampliatiu és inassolible.

L’ètica
José María Erustes va néixer i créixer al Raval. Des que tenia 14 anys va treballar de soldador muntador. Amb una dona i dos fills es va quedar a l’atur i es va divorciar. Les desavinences familiars i l’alcohol el van empènyer a marxar a viure al carrer. Allà portava una vida ben poc “platònica”. Va ser indigent prop de cinc anys. Vivia de vendre ferralla i de l’almoina de la gent. Va marxar del Raval i es va establir entre les Corts i Sant Gervasi. La Fundació Arrels va recollir-lo del carrer i el va instal·lar en un pis compartit. Al cap d’un temps li va oferir un pis de protecció a la Zona Franca, on viu sol des de fa quatre anys. Ara col·labora amb la Fundació en tasques logístiques i ajudant altres persones sense llar. El seu és un cas paradigmàtic d’una vida difícil. I des d’un punt de vista filosòfic, té molt d’interès, ja que ens permet analitzar conceptes morals com la justícia i la felicitat. El catedràtic d’ètica de la UB Norbert Bilbeny ho fa. Plató va ser un filòsof grec del segle IV aC, deixeble de Sòcrates. Va fundar una escola anomenada l’Acadèmia. Va escriure moltíssimes obres en forma de diàleg, de les quals destaquen “La República” o el “El banquet”. Una de les seves majors contribucions és la teoria de les idees. El seu deixeble Aristòtil va reflexionar sobre molts aspectes del món, també de l’ètica. Va fundar una escola anomenada el Liceu. Sembla que hi impartia classe mentre caminava per la galeria de l’escola amb els seus alumnes, per això se’ls va anomenar peripatètics, que vol dir “passeig”, en grec.

La filosofia política
La paraula “política” deriva del grec “polis”, que designava les ciutats Estat a l’antiga Grècia. Moià té prop de 6.000 habitants i és la capital de la comarca del Moianès. Per la seva mida i estructura socioeconòmica, és una ciutat ideal per entendre què és la política. Per exemple, podar els arbres dels carrers, pintar els senyals vials o fer obres de pavimentació a les voravies. Totes aquestes actuacions es paguen amb els impostos dels ciutadans. L’Ajuntament recapta i administra aquests impostos sota la supervisió del seu màxim responsable, que és l’alcalde. Des del 2011 Dionís Guiteras encapçala el govern municipal amb ERC. Al saló de plens, explica en què consisteix la seva feina.
La política té una estreta vinculació amb el poder, i la filosofia també hi reflexiona. La filòsofa Núria Sara Miras parla de diversos pensadors polítics. Thomas Hobbes va ser un filòsof anglès del segle XVII. La seva obra més coneguda és el “Leviatan”, terme utilitzat en l’Antic Testament per descriure un monstre marí, en què reflexiona sobre la monarquia absoluta. Un altre filòsof polític molt influent del segle XIX, i fundador de la sociologia, és l’alemany Max Weber. Una de les seves obres més conegudes porta per títol “La política com a professió, la ciència com a professió”. Hannah Arendt va ser una filòsofa alemanya d’origen jueu. Emigrada als EUA per fugir dels nazis, va escriure moltíssimes obres, d’entre les quals destaquen “Els orígens del totalitarisme” i “La condició humana”. Se la considera una de les pensadores més influents del segle XX.
Per què acceptem recloure’ns en el castell de l’Estat si podem viure en llibertat i anarquia al bosc? La filosofia política també analitza què empeny els ciutadans a sotmetre’s al poder. Una resposta la trobem en el dilema del presoner, un experiment mental dissenyat en teoria de jocs per explicar com decidim en política.