Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

Tres cares del carboni

publicat el 25 04 2012

Què tenen en comú el carbó de cremar, un casc de motorista i un diamant?
Són tres cares del carboni, un element químic amb propietats extraordinàriament diferents segons com s’organitza.
Pere Renom construeix una pila carbonera per fer carbó vegetal. Més tard assisteix a la talla d’un un diamant i entén per què és tan brillant. Finalment s’explica per què la fibra de carboni és resistent com l’acer, però es treballa com si fos cotó.

La pila carbonera
Tradicionalment, una pila carbonera es construeix amb fusta d’alzina, ja que dóna un carbó de gran qualitat. Marc Boada ensenya la tècnica per construir-ne al reporter Pere Renom. A plató, el presentador Jaume Vilalta explica que la fusta d’una pila carbonera es manté a 100ºC fins que perd tota l’aigua. A partir d’aleshores augmenta progressivament de temperatura i va perdent diferents substàncies químiques fins que es converteix en carbó vegetal, amb un 85% de contingut en carboni. La clau és limitar l’entrada d’oxigen per evitar la inflamació espontània de la fusta.

La talla de diamants
En condicions d’altíssima pressió i temperatura, pròpies de les profunditats terrestres, el carboni cristal·litza en unes pedretes de formes prou regulars: són els diamants en brut. Una vegada tallats, els diamants es converteixen en les joies més apreciades del món, a causa de la seva bellesa i perdurabilitat. El preu final del diamant el determina sobretot el pes (quirats), però la brillantor també compta. Es tracta de triar la talla que doni més quirats sense perdre brillantor. El joier i tallador Paco Corodia ensenya com es talla un diamant. Vilalta explica a plató la difracció de la llum, el fenomen òptic que hi ha darrere els centellejos multicolors dels diamants.

La fibra de carboni
A més de les diverses formes naturals, el carboni també pot adoptar algunes formes artificials. La més coneguda és la fibra de carboni, un material estructural com l’acer, l’alumini o la fusta, que es treballa com si fos un teixit, com la seda, la llana o el cotó. Els operaris són veritables sastres del carboni. L’enginyer Bernat Calpe explica quina ha de ser l’orientació dels microfilaments de carboni en funció de les forces que ha de suportar. I aquesta orientació s’ha de definir durant el procés de disseny, com explica l’enginyer Eduard Ferreró. La lleugeresa i resistència d’aquest material el fan molt indicat per a usos industrials i en competicions esportives. Vilalta explica que les diferents formes i característiques del carboni responen a diferents organitzacions atòmiques. Mentre que el grafit són àtoms de carboni disposats en una xarxa plana hexagonal, el diamant són àtoms de carboni en una xarxa tridimensional de tetraedres.