Dissenyant el teclat català
A proposta de Quèquicom, l’enginyer lingüístic Lluís de Yzaguirre de la UPF, i Joan Montané, membre de Softcatalà, dissenyen una nova disposició del teclat adaptada a la llengua catalana. Amb aquest nou teclat podríem escriurem més de pressa i reduiríem lesions a mans i canells. El teclat Qwerty, té per fi un teclat alternatiu més adequat. Disponible a: https://teclat.softcatala.org
La disposició del teclat de tots els nostres ordinadors, tauletes i telèfons mòbils és l’anomenat sistema QWERTY, en referència a les 6 primeres lletres de la fila superior. Malgrat la seva àmplia utilització arreu del món (especialment als països d’influència anglosaxona), és un sistema clarament inadecuat. En realitat es va inventar per evitar que les ballestes de les antigues màquines d’escriure s’encallessin per un excés de velocitat de la mecanògrafa. Avui, no té sentit alentir la velocitat de mecanografiat en els dispositius electrònics, però per una qüestió d’hàbit d’ús i de quota de mercat és molt difícil substituir aquest sistema per un de més eficient.
Josep Maria Espinàs ha escrit més d’11.000 articles i gairebé 100 llibres amb la seva clàssica màquina d’escriure. Tecleja amb dos dits a un ritme pausat, de manera que té temps de reflexionar abans d’escriure. Quan no és possible tallar i enganxar, substituir, desfer i refer, esborrar i tornar a escriure amb la facilitat del processadors de text, l’escriptor ha de pensar-s’ho molt bé abans de començar a teclejar. L’estructura d’un text reflecteix clarament el procés mental i tècnic que l’ha generat.
En aquesta línia el dissenyador gràfic i creador de la imprempta Bunkertype Jesús Morentin ha acunyat la frase “think fast and print slow”, pensa de pressa i impremeix a poc a poc. Les impressions artístiques no es poden fer de pressa i corrents. Explica que la disposició de les lletres en una impremta i el seu nombre, responen a la seva freqüència d’ús.
A l’altre extrem hi ha els textos transcrits a la màxima velocitat sense necesitat de reflexió. Són, per exemple, les transcripcions dels discursos que fan els polítics al Parlament de Catalunya. Neus Pinart, coordinadora tècnica de les transcripcions explica la tècnica amb la que s’aconsegueix escriure a més de 350 pulsacions per minut. Aquestes velocitats es podrien superar? Òbviament si, si es canviés la disposició del teclat.
L’any 1932 un psicòleg i educador americà ja va fer una proposta per millorar el teclat QWERTY, i humilment el va batejar amb el seu propi cognom: Dvorak. El sistema Dvorak situa les lletres més utilitzades al centre del teclat, prop dels dits amb major capacitat motriu. Es basa en les freqüències alfabètiques de la llengua anglesa. Quina seria la disposició ideal del teclat per al català?
L’enginyer lingüística Lluís de Yzaguirre director Laboratori de Tecnologies Lingüístiques de l’IULA-UPF ha estudiat a fons les freqüències alfabètiques del català, i gràcies als seus estudis s’ha pogut elaborar la versió catalana del Scrable. Jaume Rosset és traumatòleg a l’Institut de Fisiologia i Medicina de l’Art i coneix molt bé les limitacions de mobilitat de les nostres mans i Joan Montané és programador de Soft Català. Amb la seva col·laboració s’aconsegueix dissenyar una nova disposició del teclat adaptat a la llengua catalana i un aplicació per instal·lar-la en qualsevol plataforma.
D’aquesta manera una vegada es domini aquest nou teclat escriurem més de pressa, reduirem el nombre de lesions a mans i canells i fins i tot millorarem la nostra capacitat d’expressió. El català tindrà per fi el seu propi teclat.
