Causa de la mort: l’entropia
La causa immediata de la mort d’una persona és sempre una aturada cardiorespiratòria, la causa mediata és la mort cel·lular, i la causa última és el 2n principi de la termodinàmica. La mort és irreversible, no podem invertir-ne el procés com tampoc no podem separar un cafè amb llet.
Mort clínica i mort biològica
Albert Garrido tenia 42 anys quan una nit mentre dormia va patir una aturada cardio-respiratòria. La seva dona Sandra Perarnau va intentar reanimar-lo fins que va arribar el Sistema d’Emergències Mèdiques, el SEM. Entre una cosa i l’altra l’Albert va estar clínicament mort durant més d’una hora. Afortunadament van aconseguir reanimar-lo i al cap de 5 dies va sortir del coma. De mica en mica va anar recuperant totes les funcions cerebrals fins al punt que actualment no li han quedat seqüeles. Ara, per si de cas, porta un desfibril·lador implantat al pit. Josep M. Giraldo és metge del SEM i combat diàriament casos com el de l’Albert. Explica que quan algú té una aturada cardiorespiratòria si no se li practica la maniobra de reanimació, per cada minut que passa disminueix un 10% la probabilitat de supervivència, per tant teòricament en 10 minuts aquesta persona ja no es pot reanimar, la mort clínica potencialment reversible, esdevé mort biològica irreversible. La mort biològica és la mort de totes les cèl·lules del nostre organisme i no es produeix al travessar una línia sinó progressivament. Les neurones, les cèl·lules cardíaques i les renals moren als pocs minuts d’aturar-se el cor. 3 hores després la pupil·la encara pot reaccionar, i els músculs es contrauen mecànicament davant d’un estímul. A les 20 hores les cèl·lules de la pell encara són vives, l’esperma es manté viable a les 36 hores, les cèl·lules òssies sobreviuen més enllà de 48 hores, i les cèl·lules de les artèries més de 72 hores!
Apoptosi, mort cel·lular programada
Sydney Brenner és un biòleg sud-africà guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina 2002, pels seus descobriments en la regulació genètica i la mort cel·lular. Explica que la mort cel·lular programada, o apoptosi, està associada tant al desenvolupament com a l’envelliment i mort dels organismes. De fet, la mort cel·lular, va de la mà de dos dels flagells de la nostra societat actual: el càncer i les malalties neurodegeneratives.
Al departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de Barcelona investiguen la mort de neurones en malalties com l’Alzheimer i l’epilèpsia. La biòloga Carme Auladell explica que l’equip que lidera treballa amb ratolins mutants en els que l’epilèpsia no mata neurones. Comparant-los amb ratolins normals es pot entendre el procés de neurodegeneració, per a poder prevenir-lo.
Quan l’apoptosi falla, les cèl·lules s’acumulen i poden donar lloc a malalties com el càncer. Al departament de Ciències Fisiòlogiques de la UB treballen estudiant la leucèmia. L’avantatge d’aquest càncer respecte a d’altres és que les cèl·lules cancerígenes no cal obtenir-les per mitjà d’una biòpsia al tumor, n’hi ha prou amb una mostra de sang. Joan Gil, expert en apoptosi, explica que els fàrmacs que assagen per induir la mort de les cèl·lules cancerígenes actuen per vies metabòliques noves, per tant permetran combatre càncers resistents a la quimioteràpia convencional.
Entropia, mort termodinàmica
La mort és un procés irreversible, però hi ha molts altres fenòmens que es produeixen en un únic sentit. Una vegada barregem el cafè amb llet no hi ha cap possibilitat d’anar enrere i recuperar el cafè i la llet per separat. Quan el fum es dissipa en l’aire no és possible tornar-lo a l’interior del cigar. I si els glaçons es posen en contacte amb el whisky es fonen en una mescla homogènia. No es pot ni invertir la mescla, ni recuperar les temperatures inicials. Aquesta tendència a l’augment de l’homogeneïtat, a l’augment del desordre, s’anomena entropia.
Hi ha qui diu que determina la direccionalitat del temps, i sense dubte és darrere la mortalitat. El catedràtic de Física de la UAB David Jou explica que la tendència general de l’Univers és l’augment de l’entropia, però es pot observar ordre en forma de galàxies, planetes i estrelles a costa que es produeixi desordre en algun altre lloc. Els éssers vius som potser l’exemple més espectacular d’ordre, ens mantenim ordenats perquè desordenem els aliments que ingerim. La meravella de la vida es basa, doncs, en un equilibri inestable. Amb la mort, l’entropia imposa de nou la seva llei irreversible. Cendres a les cendres, pols a la pols.
