Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

La marató a fons

publicat el 2 06 2010

La marató és una prova de resistència que porta el cos al límit de l’esforç. El reporter Pere Renom s’entrena durant dotze setmanes per afrontar la cursa amb garanties. La prova d’esforç, l’alimentació, el calçat, l’anatomia, la fisiologia i la psicologia són les claus perquè el corredor pugui fer els 42 km i arribar a la meta amb èxit. El programa, a més, també aconsella sobre la manera de prevenir lesions.

>

Els primers passos
El pas previ abans de decidir participar en una marató és sotmetre’s a una prova d’esforç per detectar possibles anomalies o descartar candidats.
Si els resultats són favorables, l’entrenament es pot començar. Però cada prova atlètica en requereix un tipus concret. Josep Ricart, entrenador i maratonià, explica les diferències entre diverses formes d’entrenament, com el “fartlek”, el fons o les sèries. I aclareix també per què no s’entrena mai la distància dels 42 km i escaig d’una marató i només es corre amb dorsal.
Igual que les proves d’atletisme, cada persona també un estil propi a l’hora de córrer. És necessari, per tant, adaptar aquestes particularitats al tipus de calçat i també tenir en compte les qualitats d’amortiment de la caiguda i d’estabilitat de la trepitjada de les sabatilles.

El mur dels 30 km
Així com la hidratació és essencial mentre es fa la marató, l’alimentació és important durant tot el període d’entrenament: el maratonià ha de cobrir el 50% de les calories amb hidrats de carboni, aliments que donen l’energia al cos en forma de glucosa. Però aquesta font d’energia s’esgota de seguida: després de córrer 30 km o dues hores, el corredor ha cremat tota la glucosa i experimenta un cansament terrible. És en aquests moments quan apareix “la crisi o el mur dels 30 km” i quan el maratonià fa un canvi de combustible i comença a cremar una nova font d’energia, els greixos.

Córrer en excés
Després d’una marató, moltes fibres musculars es trenquen. Pere Pujol, metge especialista en maratons, explica a “Quèquicom” per què es produeixen microlesions després d’aquesta cursa. D’una banda, encara que el corredor s’hidrati bé abans i després de la prova, les fibres estan resseques i es trenquen (microlesions per deshidratació). I de l’altra, els músculs xoquen contínuament contra el terra i això acaba provocant microlesions per traumatisme. Però el cos té l’habilitat de regenerar les fibres musculars trencades. Des de plató, en Marc Boada ens explica com ho fa. La fibra queda distesa després d’un sobreesforç. Com a conseqüència, provoca una inflamació, perceptible com un cruiximent, que dóna un senyal d’alarma a les cèl·lules satèl·lits del cos. Aquestes cèl·lules es traslladen al lloc de la microlesió per reparar la zona afectada i es transformen en noves fibres musculars.
Sílvia Caminero, fisioterapeuta de l’esport, també ensenya quins són els músculs que pateixen més en el maratonià i com es poden prevenir la sobrecàrrega o les lesions. I és que quan el múscul se sotmet a un excés de treball, es tensa i té menys capacitat de moviment. És per això que cal esperar un dia abans de tornar a fer exercici per evitar que es trenqui.
En definitiva, “Quèquicom” analitza la marató a fons en primera persona tot just dos mil cinc-cents anys després de la llegenda èpica grega que la va engendrar.