Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

Un naturalista al Montnegre

publicat el 19 10 2009

El parc natural del Montnegre és una serralada de fins a 800 metres d’alçada situada molt a prop del litoral. Al tenir molta humitat hi creix un espès i fosc bosc que li dóna el nom. Però aquesta foscor no només s’observa des de la distància sinó també, i sobretot, des de dins dels bosc mateix.

L’educador ambiental Joan Manel Riera explica que l’alzina, un dels arbres dominants al massís, es pot considerar una àvia assassina pel fet que és una espècie longeva que desenvolupa una capçada molt densa amb la qual absorbeix tota la llum i condemna a la penombra el sotabosc on naixerien filles i nétes. El pi pinyer, també abundant, es pot considerar, per contra, un arbre masoquista ja que asseca les branques inferiors a mesura que les pròpies branques del damunt li fan ombra. També explica que dins el parc l’home conviu estretament amb la fauna salvatge. Les òlibes són rapinyaires nocturns que crien a les golfes de masos i ermites. Tot i que són molt discretes, se les pot localitzar a partir de les egagròpiles: unes pilotes formades per ossos, pèls i plomes indigerides que l’òliba regurgita després de cada àpat. Aquestes restes són un tresor per als naturalistes perquè permeten conèixer quines i quantes preses cacen cada nit. Així se sap que les òlibes són més eficients que els gats per mantenir els ratolins a ratlla!
Marc Boada, el presentador del programa, explica com identificar diferents petjades, plomes i pells que habitualment es troben pel bosc. També mostra una mena de tumors vegetals induïts pels insectes anomenats “cecidis”. Hi ha, però, altres habitants del Montnegre molt més esquius, com els carnívors nocturns. Ignasi Torre del Museu de Granollers explica com observar-los amb la tècnica del trampeig fotogràfic i ensenya alguns trucs per millorar-ne l’èxit; l’indret i l’esquer són fonamentals. La nit és també el període de màxima activitat de molts amfibis, que eviten així la dessecació pel sol. El reporter Pere Renom acompanya el guarda del parc Pep Pannón a revisar una bassa. Hi descobreixen una salamandra parint i tritons verds en ple zel primaveral. Amb feina de camp com aquesta s’està catalogant tota la fauna i la flora del parc.
L’altre gran atractiu del parc són els monuments megalítics. Les troballes les fan generalment especialistes, però de vegades són mèrit d’excursionistes atents com Joan Manel Riera, descobridor del dolmen de Ca l’Arenes. Aquestes restes arqueològiques són el testimoni de la presència humana al Montnegre de fa més de 5.000 anys, temps durant el qual el massís ha suportat moltes transformacions paisatgístiques, però mai una pressió tan forta com ara.