Amb el porc al cor

El porc és molt més que carn, se n’obtenen centenars de productes diferents, alguns relacionats amb la salut com les vàlvules cardíaques o l’heparina, una molècula anticoagulant imprescindible en transfusions sanguínies o en operacions a cor obert. Coneixerem el cas de Joan Fàbregas un pacient amb una anomalia cardíaca a qui se li implanta una pròtesi d’origen porcí.
Hi intervenen Bernat Romero i Ferrer, cirurgià cardíac de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Domènec Santiago, coordinador perfusionistes de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Carles Grande, responsable de producció, d’heparina a Bioibérica i els pacients Joan Fàbregas i Mònica Rodríguez.

Aprofitament del porc
Quan un porc pesa 100 kg l’enviem a l’escorxador. Després de trossejar-lo dona 54 kg de carn, 15 kg d’ossos, 14 kg de vísceres, 5.5 kg de sang, 5 kg de greix, 3 kg de pell i 6.5 kg d’altres productes. Com recull la dita castellana “del cerdo se aprovechan hasta los andares”, és a dir, s’aprofita absolutament tot. Encara que sorprengui, avui dia aprofitem més els porcs que no pas fèiem abans. I això és bàsicament per un canvi d’escala, si abans matàvem només un porc a l’any, el dia de la matança, el dia de sant Martí, avui matem milers o desenes de milers de porcs a l’any. Amb la tecnologia actual som capaços d’extreure productes que cada animal té en petitíssimes quantitats i ajuntant-los fem rendible l’extracció. El resultat és que dels porcs obtenim més de 100 productes diferents. I quants d’aquests productes tenen aplicacions sanitàries sorprenents. Els cigarrets contenen hemoglobina de porc al filtre, per eliminar algunes substàncies tòxiques del tabac. La insulina per tractar la diabetis s’extreia del porc. Les radiografies incorporen gelatina de porc. I segurament l’aplicació més coneguda la trobem en cirurgia.

Cirurgia cardíaca
El doctor Bernat Romero i Ferrer és cirurgià cardíac a l’Hospital Universitat Germans Trias i Pujol. Diàriament fa operacions a cor obert en què ha de substituir vàlvules deteriorades. Avui operarà el pacient Joan Fàbregas. Les operacions a cor obert s’han tecnificat molt en els últims anys, però continuen sent una carrera a contrarellotge. Al pacient se li serra el pit, se li separa l’estèrnum amb una mena de cargol i se li atura el cor per poder-lo intervenir. Abans, però, cal connectar-lo a una màquina de circulació extracorpòria que li fa alhora de cor i de pulmons artificials. El responsable d’aquest procediment és el perfusionista. Una vegada estabilitzada la circulació extracorpòria. Ja es pot aturar el cor. Després d’injectar una solució de potassi, el cor disminueix lentament el ritme del batec fins que es para. Tot aquest procés no seria possible sense l’administració d’un fàrmac anticoagulant anomenat heparina, el nivell de la qual s’ha de mesurar en la sang del pacient cada 15 o 20 minuts.

Heparina de porc
L’heparina és una molècula complexa formada per glúcids molt sulfatats. El nom prové del terme grec hepar, traduït fetge, ja que es va descobrir al fetge de gos, fa tot just 100 anys. Avui sabem que aquesta molècula és present en la majoria del animals i és especialment abundant en l’intestí de porc. De mitjana, un intestí prim de porc fa 18 metres de longitud i està format per tres capes. De fora a dins trobem la capa serosa, la submucosa i la mucosa. Amb l’ajuda d’aigua tèbia i una sèrie de corrons, s’aconsegueix premsar i separar cadascuna de les capes. La submucosa, o tripa, es fa servir per fabricar embotits, i la capa mucosa és la matèria primera de què s’extreu l’heparina. A Catalunya té la seu l’empresa Bioibérica, productora del 20% de l’heparina mundial. La mucosa fresca procedent de les triperies arriba a la fàbrica en camions cisterna. El responsable de producció Carles Grande compara el procés de purificació amb el d’extracció mineral de diamants.

Coagulació i heparina
La sang té la capacitat de reparar les fuites de les venes, de les canonades per on circula. I ho fa amb un procés que es diu coagulació. Quan hi ha una ferida es disparen un seguit de reaccions en cadena que impliquen des de substàncies que hi ha en el plasma fins a les plaquetes, que són unes cèl·lules minúscules. Cada peça mobilitzada n’activa moltes altres i, gràcies a aquest efecte multiplicador, es formarà, finalment, un tap. D’aquest procés, en destacarem dos components. El primer són les plaquetes. Quan salta l’alarma, les plaquetes segueixen el rastre químic i van cap al lloc de la lesió. Allà despleguen unes terminals que faran que s’enganxin. S’assemblen molt al rambutan, una fruita asiàtica. Des del primer moment, les plaquetes alliberen uns factors que faran que unes partícules presents en el plasma quallin fins que formen una mena de xarxa, com un fregall. Aquest fregall, que és de fibrina, té la capacitat de capturar les plaquetes i totes les estructures sòlides que porta la sang i així es construeix una mena de moc viscós que s’anirà endurint fins que tapona la ferida. Però aquesta cadena de coagulació no només s’enceta per ferides. Malauradament, de vegades es genera sense raó aparent un coàgul que pot anar obturant el pas de la sang en el punt que s’ha format o bé que viatja pel torrent sanguini i fins que embussa un conducte prou prim. Com a conseqüència, pot quedar sense flux sanguini una part del cervell, o del cor o del pulmó, per citar els casos més greus. L’anticoagulant i antitrombòtic més usat és l’heparina que també es fa servir en cirurgia i diàlisi. Com que és una molècula amb diverses facetes, pot reaccionar amb moltes de les proteïnes implicades en les diverses fases de la cadena de coagulació i impedir o aturar la reacció en diversos estadis.

Vàlvula de porc
Una altra vegada al quiròfan, els cirurgians tallen i extreuen la vàlvula aòrtica afectada. Ara han de mesurar el diàmetre de l’anell aòrtic per implantar-hi la pròtesi adequada. I ho fan introduint uns cilindres de plàstic calibrats. La pròtesi que implantaran és una vàlvula de porc, convenientment tractada perquè no generi rebuig. Com que es tracta de teixit biològic s’ha de mantenir submergida en sèrum, per evitar que es dessequi. Té dues derivacions que es connectaran amb les artèries coronàries. La seva forma natural encaixa, doncs, perfectament en el cor del pacient. Amb molta perícia els cirurgians lliguen un per un els punts que mantindran unida la pròtesi al cor. Cal que estiguin molt junts per assegurar l’estanquitat, ja que per aquest punt hi circularà la sang a molta pressió. Una vegada connectada la pròtesi al cor i a les artèries coronàries cal connectar-la també a l’artèria aorta.

Funcionament d’una vàlvula cardíaca
El cor és la bomba que fa circular la sang pel cos. Bàsicament són quatre càmeres voltades d’unes parets musculars fortíssimes. Quan el múscul s’expandeix, la cavitat succiona la sang per, seguidament, comprimir-se per expulsar la sang amb prou pressió per impulsar-la pel circuit que és el nostre sistema vascular. Les vàlvules cardíaques són dues o tres membranes, segons el cas, que se solapen i que només es poden obrir en un sentit, un disseny d’una eficàcia i simplicitat extraordinàries. Si una vàlvula no treballa bé l’eficàcia de la bomba queda molt reduïda, i en el cas d’una vàlvula del cor voldrà dir que el cor necessitarà treballar molt més, massa, per poder mantenir el reg sanguini.

Concloent l’operació
Amb tot al seu lloc, arriba el moment de tornar a fer bategar el cor. S’activa espontàniament quan hi torna a entrar sang, però fibril·la, és a dir, es contrau irregularment, per la qual cosa l’han d’ajudar amb una descàrrega elèctrica. Ara cal administrar protamina, una molècula que reverteix l’efecte de l’heparina i permet la coagulació de les ferides. Però s’ha de fer a poc a poc per no provocar reaccions indesitjades, com la vasoconstricció. Quan el pacient deixa de sagnar, els cirurgians comencen a tancar per capes. L’estèrnum es cus amb unes agulles ben gruixudes i filferro. El múscul que hi ha al damunt es cus amb fil de sutura i finalment la pell es cus amb fil i pega. L’ecografia permet controlar que la nova vàlvula funciona perfectament. En el postoperatori les primeres 48 hores que són crucials. Per això es manté el pacient en la unitat de cures intensives. Quan es comprova que el cor funciona correctament, les ferides no sagnen i les funcions neurològiques són normals, se li poden treure els tubs. Només caldrà esperar que cicatritzi.
Dotze dies després de l’operació cardíaca donen d’alta en Joan. Durant els pròxims mesos es prendrà antiagregants, protectores gàstrics, reguladors de la tensió, reguladors del ritme cardíac i analgèsics. Tots aquests medicaments s’administren en forma de pastilla o de càpsula. Tant l’una com l’altra contenen gelatina extreta de la pell del porc.
La vàlvula aòrtica, l’heparina i les pastilles. Amb tots els beneficis que n’ha obtingut, en Joan portarà durant la resta de la seva vida el porc al cor.