Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

Gaudí i les formes de la natura a la Sagrada Família

publicat el 10 11 2010

Per conèixer millor la relació de l’arquitectura de Gaudí amb la natura, el biòleg Pere Renom s’enfila en un bosc de fajos de més de 40 metres d’altura i en compara l’estructura amb la de la nau central de la Sagrada Família, concebuda com un bosc de pedra. Els hiperboloides que rematen la volta de la nau són figures geomètriques amb interessants propietats mecàniques i estètiques. Les columnes de pedra imiten els troncs dels arbres i alhora presenten una forma geomètrica nova generada a partir d’un doble gir. Altres innovacions de Gaudí són l’arc catenari, les superfícies reglades, i els fractals, tots inspirats en la natura.

La nau central de la Sagrada Família està concebuda com un bosc centenari, amb columnes de gran diàmetre i d’una gran alçada, com qualsevol bosc natural d’edat equivalent. En visitar per primer cop la nau ja acabada, Pere Renom transmet la impressió que “d’una o altra manera, els humans continuem vinculats al bosc, amb tota certesa la nostra llar original”.
Just a sobre i suportada per aquest bosc, s’aixecarà la torre més alta de la Sagrada Família, que farà 174 metres i serà el monument més pesant de Barcelona, però, curiosament, la majoria de les seves columnes estaran inclinades. Per què? Com s’aguanta la Sagrada Família? La clau és l’arc catenari.
A més, Gaudí és un dels pocs arquitectes de la història de la humanitat que ha estat capaç de concebre una columna completament nova, coneguda per columna de doble gir. Què vol dir, això, exactament? Com es genera?
Des del 2006, Quèquicom segueix la construcció de la nau central de la Sagrada Família i aprofita les darreres setmanes abans que treguin les bastides per accedir al punt més alt de l’interior del temple: el gran hiperboloide que hi ha a 70 metres d’alçada just al creuer, damunt d’on s’emplaça l’altar major. Els hiperboloides són figures geomètriques que recorden els diàbolos o els carrets de fil. Tenen interessants propietats mecàniques i estètiques. En aquest cas permeten il·luminar l’interior del temple de manera similar a com arriba la llum dins d’un bosc natural.
Des de plató, Toni Mestres explica també què són les superfícies reglades i les fractals.