Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola - De la Dignitat de l'home

Fascinats pels gats

publicat el 19.05.2015

Aprendrem a entendre millor el comportament dels gats per millorar la convivència, veurem com es gestionen les colònies de gats abandonats i ferals, entendrem el possible origen de l’expressió “buscar tres peus al gat” i coneixerem gats de pura raça amb més d’un segle de pedigrí.
Hi intervenen Marta Amat, del Servei d’Etologia Hospital Clínic, UAB; Èlia Patón, de l’Associació Barcelona Gat i Gos; Tomàs Marquès-Bonet, de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), i Dani Sánchez Mauri, de l’Associació Felina de Catalunya.

La domesticació
Quants cops hem dit “el meu gat” o “la seva gata”, sense saber que en el fons la cosa és al revés? Més aviat som nosaltres que som seus, dels gats. Quan es freguen amorosament contra nosaltres, el que fan en realitat és marcar-nos com a propietats seves. Senyalen el seu territori amb unes feromones específiques.
Els gats no els hem domesticat, com el cavall o la cabra que vam anar a buscar, sinó que va venir ells interessadament. Quan l’home del Neolític va començar a conrear cereals, els graners es van omplir de ratolins, un terreny de caça ideal per als felins. Només els va caldre domesticar els humans amb manyagueries i roncs suaus i au, a viure la vida!

Conviure amb gats
A banda de la seva utilitat com a caçador, el gat ens ha fascinat d’ençà de la seva domesticació. Els egipcis el van convertir en divinitat, i avui és encara el principal protagonista del nostre altar: internet. Només cal teclejar la paraula “cat”, gat en anglès, a qualsevol aplicació fotogràfica, com Instagram o Pinterest, per veure que hi apareixen desenes de milions d’entrades. La imatge d’un gat acumula “likes” ben ràpidament.
Segurament aquesta fascinació es relaciona amb la nostra percepció de la bellesa. La cara d’un gat és perfectament equilibrada: el nas petit, els ulls proporcionalment grossos i hipnòtics i unes orelles triangulars gairebé equilàteres. Els seus moviments, elegants i àgils, també ens resulten irresistibles, i la seva conducta, atrevida i exploradora, pot provocar situacions simpàtiques o còmiques. A més, semblen totalment còmodes sent exactament el que són, cosa que als humans ens transmet una sensació de pau i assossec. Com a mascotes, els gats resulten menys exigents i més barats de mantenir que la majoria de gossos. L’amor pels gats s’anomena tècnicament elurofília. Internet també és plena de vídeos de gats en tota mena de situacions. A banda de ser divertits, revelen molts aspectes de la seva conducta. Els gats són espantadissos, tafaners, acrobàtics, amb tendència a entaforar-se en algun lloc i fins i tot a buscar brega. Si no se’ls entén bé, de vegades la convivència pots ser problemàtica.
Ana Fernández de Castillo viu amb cinc gats a casa. Ha fundat una associació per fomentar l’adopció d’animals abandonats i de vegades, puntualment, n’ha arribat a tenir fins i tot una dotzena. La veterinària especialitzada en conducta de gats Marta Amat, del Servei d’Etologia de l’Hospital Clínic, UAB, la visita al domicili per donar-li alguns consells. A aquests animals se’ls ha d’oferir espais per enfilar-se, amagatalls, rascadors, safates de sorra per orinar i defecar i jocs amb què puguin exercitar-se i simular la caça. També és convenient que hi juguem una estona cada dia, preferentment amb algun estri, per evitar les esgarrapades.

Els gats ferals
Com a mascotes, els gats poden viure dins d’un pis sense sortir-ne mai, o fer escapades pels terrats i els patis dels veïns, si el propietari els ho permet. Aquest règim obert fomenta la promiscuïtat i fa que n’augmenti ràpidament la població. Malauradament, la conseqüència immediata és l’augment de la població de gats abandonats, i de gats ferals, gats que creixen sense contacte amb els humans. Per controlar-los i evitar la superpoblació, s’estableixen punts d’alimentació habitual, on es concentren i formen colònies. A Barcelona n’hi ha censades 625 colònies, amb un total de 9.400 gats. En conveni amb l’Ajuntament, moltes entitats protectores gestionen aquestes colònies. Des de l’any 2002 es va suprimir el sacrifici dels animals. Ara, s’aplica el procediment de captura, esterilització i retorn. Èlia Patón, de l’Associació Barcelona Gat i Gos, explica com gestionen una colònia situada al Port de Barcelona.
Els gats ferals no es poden adoptar. Però cada any es perden o s’abandonen centenars de gats domèstics. Per adoptar-los es pot contactar amb una entitat protectora o amb el departament de Benestar Animal de l’Ajuntament de Barcelona.

Les races de gats
Des de l’inici de la domesticació, els gats han canviat ben poc, però a partir del segle XVIII alguns criadors van començar a seleccionar el gats que tenien formes extravagants o curioses que apareixien espontàniament i van anar sorgint les races. Actualment n’hi ha reconegudes una seixantena. L’única manera de veure’n unes quantes alhora és a fires i exposicions. Acostumats als gats comuns, els gats de raça resulten especialment fascinants. Els seus propietaris en tenen molta cura: els banyen, els pentinen, els abriguen o els acaronen amb delicadesa. A les fires, a més, els poden exhibir, conèixer criadors o fer-los competir en concursos de bellesa. Els jutges valoren cadascuna de les races d’acord amb un estàndard. N’observen el cap, els ulls, les orelles, el pèl i la cua i estableixen una puntuació de 0 a 100.
Daniel Sánchez Mauri és criador de gats abissinis, amb els que ha guanyat un campionat del món i deu campionats o grans campionats d’Europa de bellesa. Explica com selecciona els animals i què és el pedigrí.
Les races de gats es divideixen en quatre grans grups: els de pèl llarg, els de pèl semillarg, els de pèl curt i els siamesos. Les races de pèl llarg són originàries de zones fredes i estan adaptades per tant a les baixes temperatures i a la neu. El Maine Coon sembla un linx i pot arribar als 12 kg de pes. Els perses s’han de pentinar cada dia i banyar sovint per aconseguir que tinguin un pèl suau i sedós. Donen molta feina, i per això es van crear els exòtics, una variant de pèl curt que conserva el característic nas xato. Les orelles plegades endavant són un tret propi de l’Scottish Fold. El bengalí s’aconsegueix encreuant alguns gas domèstics amb una mena de petit lleopard asiàtic. El blau rus és una raça aristocràtica, estilitzada i àgil, amb ulls de color verd maragda. Es diu que era la preferida dels tsars. L’egipci presenta un clapejat únic i és dels més difícils de veure a les exposicions felines. I l’esfinx té el cos cobert només per borrissol i sembla pràcticament nu. D’alguna manera, recorda l’ésser mitològic dels antics egipcis, i encara que potser no seria l’arquetip de bellesa, és sens dubte fascinant, com la resta de gats… siguin divins o no.

Ulls de gat
Dels llums reflectors que marquen el voral de les carreteres se’n diu ulls de gat, i no pas per casualitat. Reflecteixen la llum igual que els ulls d’aquests animals. No és un tret específic dels felins; gossos, rates o cavalls també ho tenen, però en el cas dels gats és un fet molt evident.
Els ulls dels gats brillen en ser il·luminats gràcies a una membrana reflectora situada al fons del globus ocular, el tapetum lucidum. Els fotons de llum que no han incidit en els sensors de la retina no es perden, sinó que reboten en el tapetum lucidum i tenen una altra oportunitat per estimular els elements sensibles. Això els permet veure-hi més en condicions de foscor.
Si comparem la visió felina amb la humana, veiem que els gats tenen més angle de visió i que veuen els colors més apaivagats que nosaltres. Això es deu al fet que tenen menys cons a la retina, les cèl·lules responsables de captar el color. Una altra característica de la visió dels gats és que només hi veuen bé de prop: més enllà dels vuit metres veuen les coses desenfocades. I finalment, una altra diferència amb la visió humana és la seva sensibilitat. Gràcies al tapetum lucidum, hi ha un festival de fotons que reboten dins l’ull i que n’augmenten la sensibilitat, però a costa de perdre nitidesa.
Pot semblar que la visió del gat no és cap meravella, però aquests inconvenients queden compensats quan ens trobem en la foscor. Ells hi veuen i nosaltres no.

Armes amagades
El gat té tot un seguit d’armes que el converteixen en el bon caçador silenciós que és. Pot anar a les palpentes gràcies a les vibrisses, els bigotis i pèls especials que té a la cara. Són uns sensors tàctils que l’informen de qualsevol vibració, i que fins i tot l’ajuden a calcular la força i la direcció del vent.
El gat camina d’una manera especial per poder ser sigil·lós. S’acosta a la presa pas a pas, posant la pota del darrere just on tenia la del davant. I quan ja la té a l’abast, treu les urpes.
Les urpes estan amagades dins la pota, darrere la pell dels coixinets dels dits, per tal de protegir-les i evitar que es desgastin. Quan vol atacar, el múscul tiba el tendó i es desplega la falange distal on està unida l’ungla, que està perfectament esmolada per atrapar la presa.

Buscar tres pèls al gat
Tothom coneix l’expressió “buscar tres peus al gat” per designar el fet que algú es complica massa en una qüestió, o quan fila massa prim innecessàriament, però en realitat buscar tres peus a un gat és una cosa ben senzilla. Sembla que l’expressió original era “buscar tres pèls al gat”. Tomàs Marquès-Bonet, de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), i el seu equip han seqüenciat tot el genoma del gat, i explica que el color del pèl es localitza als cromosomes sexuals. Com en els humans, els gats mascles són XY i els gats femella XX. Durant els desenvolupament embrionari s’inactiva en les femelles un dels dos cromosomes X, de manera aleatòria, i això genera l’aparició d’un patró de taques. En els mascles, en canvi, només en raríssimes ocasions d’aparició de trisomia en el cromosoma sexual, XXY, apareix el patró de taques. Si tenen tres colors de pèl, no són gats sinó gates.
El patró de color dominant del gat domèstic continua sent el gris tigrat, com el del seu ancestre, el gat salvatge o gat fer, del qual s’han descrit cinc subespècies. Es creu que els gats domèstics provenen d’una subespècie del Pròxim Orient. Les primeres restes arqueològiques es van trobar a l’illa de Xipre i daten de fa 9.500 anys.

Quèquicom... Llegir més publicacions.